dijous, 23 de febrer de 2012

Una certa transició

"El señor Sancho Pan-za-za que mató a su mujer-jer-jer, porque no le dio dinero-ro-ro para irse para irse al café-fé-fé"... Era una d'aquelles cançonetes de picar de mans que incloia una petita coreografia. Et posaves la mà a la panxa quan feies la repetició de 'Panza' i el dit índex feia com que degollava amb infantil alegria la pobra dona. La lletra començava amb una esgarrifosa incorrecció política, i anava derivant cap a l'absurd fins a l'apoteòsic clímax final, quan les dos xiquetes clavàvem un genoll al terra i ens posàvem la mà al front amb solemnitat militar per dir: "Viva Franco, viva Franco y su mujer tam-bién". Un bon dia, a l'hora del pati, algú va dir que hauríem de canviar el final de la cançó, perquè se'ns havia quedat anacrònica. I forçant una mica la rima, vam seguir jugant a picar de mans, però ara ens agenollàvem cantant: "Viva Juan Carlos, viva Juan Carlos y su mujer tam-bién". Nosaltres només teníem sis anys. Però suposo que és el que va fer tothom. Passar pàgina i fingir amnèsia. 





PS:

Lyrics



El señor Sancho Pan-za-za

que mató a su mujer-jer-jer
porque no le dio dinero-ro
par irse, para irse al café-fé-fé


El café era una casa-sa-sa

y la casa una pared-red-red.
La pared era una ví-ví-a
por la vía, por la vía pasa el tren pi-pi


En el tren había una bruja-ja

que tenía un loro blanco-co
y que siempre repetí-í-a
"Viva Franco, viva Franco y su mujer tam-bén"

23 comentaris:

  1. Quina meravella. Poesia pura. Impressionant.

    ResponElimina
  2. La nostra versió d'aquesta cancó deia: "Antón Carolina-na / mató a su mujer-jer-jer / la puso en un saco-co/ y la llevó a moler-ler-ler..."
    No sortia Franco, però era brutal!
    Recordo la nit del 23 F com un malsón. Compartia pis amb uns amics i ens vam plantejar seriosament fugir a França si la cosa anava endavant. No vam pas dormir.
    Us imagino dient això de "Y su mujer también" i em sembla surreal, però tendre al mateix temps. Gràcies per compartir aquest record.

    ResponElimina
  3. Amnèsia que ens està sortint molt cara...ara resulta que tothom era antifranquista i que tothom era anticolpista...però Franco va morir de vell en un llit d'un hospital i Tejero ja és al carrer...pena de país...

    ResponElimina
  4. Josep: gràcies!
    Conxita: què gore! Però què gore! Jo el 23 F encara era petita, però sí que recordo l gravetat amb què ho vivien els grans.
    Núria: tota la raó!!! Crec que hem d'assumir la realitat. I saber que hi havia més Antonios Alcántara de Cuéntame, gent sense cap implicació política i molta por al cos, del que s'encaparren a mostrar-nos les pel.lícules i la literatura...Com va dir Alaska en relació a Kaka de Luxe: si tothom que diu que tenia un disc nostre diu la veritat, haguéssim omplert estadis! Doncs igual.

    ResponElimina
  5. Hi havia moltíssims més Antonios Alcántares que protes de Temps de silenci, sense cap mena de dubte.

    ResponElimina
  6. No, no... la teva versió, Anna, es un granjolinisme... Jo sabia la versió de Antón Carolina. La meu filla (a Segovia no anem amb rucades) canta la versió Don Federico/mató a su mujer/ la hizo picadilo/ y no se que més... Termine con un Viva la reina y que viva el rey... Sembla molt, molt antiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. The Farm way of life. També en teníem una que començava: "estijeras de la buela que abren y se cierran" i una altra que desquiciava el meu germà en què ens inventàvem un temps verbal: "tropiezca" (per tropiece). Conejo calderón ha puesto tabla, para que pase -nom de la q saltava a la corda- tropiezca y caiga. Pasó su novio, la vio llorando, -qué te pasa fulana? - que he tropezado: me he roto un pie, siete costillas" -i malgrat l'infortunio, li quedava ganes d'afegir- "y a la noche veremos, las pantorrillas. Reloj, la una y las dos".

      Elimina
  7. Quins temps! Jo sóc nascuda ja el 75, just un mes abans que la palmés El generalísimo, i he heretat aquestes cançonetes amb les que ens entreteniem a l'hora del pati, no sé si encara deuen circular. Aquesta en concret, però, la tallavem just abans de dir visca ningú. Ara, què heavies i políticament incorrectíssimes les lletres! Tot i amb això, tampoc hem sortit tan psicòpates, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Por una y por dos la veinte veintidós, los tres cerditos y el lobo feroz. Arroz con canela, vete a la escuela. No quiero ir porque el maestro me pega". Tenien un toc dadaïsta! Curiosament, la generació de la mama, en plena i purísima dictadura, tenien més repertori en català, però nosaltres...

      Elimina
  8. Lluís: "Don Federico/mató a su mujer/ la hizo picadillo". Joder !!!!
    Anna: boníssim, el "tropiezca".
    Moni: jo sí que he sortit una mica psicòpata.

    ResponElimina
  9. Asi habeis salido una generacion de psicopatas,menos mal que ahora esta el defensor del menor..... Nuria tens tota la rao.

    ResponElimina
  10. Anna jo cantava: "Franco Franco tiene el culo blanco, y su esposa lo tiene rosa"..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als nostres fills això els hi deu onar a prehistòria!

      Elimina
  11. Als nostres fills això els hi deu sonar a prehistòria!

    ResponElimina
  12. Fantàstic. És difícil dir més amb menys.
    Cal insistir en l'exercici de la memòria, perquè tot això és a punt de perdre's en l'oblit.

    ResponElimina
  13. Gràcies, Joanjo, un plaer tenir-te de lector!

    ResponElimina
  14. Anna, procuro ser invisible a les xarxes... però necessitava dir-te que llegir-te s'ha convertit ja en una obligació... estic, com sempre, amagat darrera de les paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Charlie!!! Moltes gràcies! Ja ho veus, m'ha pegat per transcriure records!

      Elimina
  15. La Núria Castells defineix aquest blog amb una cita de Colette: "escribir como nadie con las palabras de todo el mundo".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai va!!!!! M'encanta la cita!!!! THANKS, Núria, no ho havia vist fins ara!

      Elimina
  16. M'ha encantat la simplicitat i bellesa del teu post.
    Jo sóc del 70 i juntament amb L'Anton Pirulero que mataba a su mujer, la metía en un saco y la llevaba a moler, vaig aprendre a cantar "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". Ni en un cas ni en l'altre no entenia el significat de les paraules, em semblaven coses que no anaven amb mi.

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies, Judit! Els nostres jocs de picar de mans no coneixien la correcció política.

    ResponElimina