dissabte, 17 de març del 2012

Un blues als dits dels peus

Ganes de primavera. L'hivern s'ha fet llarg, com sempre. Ja ho diuen que si a Lleida hi ha quatre estacions és perquè es compten la de trens i la d'autobusos. A Vivaldi li hagués sortit un blues. Una cançó trista, d'olor a pixum i brutícia entre els dits del peu. Un himne a l'estiu sòrdid dels que no poden anar a la platja. L'estació d'autobusos ja era vella i rònega quan jo la freqüentava per anar a l'institut, fa vora trenta anys. Una hora i quart de viatge per recórrer els trenta-sis quilòmetres que separen el meu poble, la Granja d'Escarp, de la capital. Això tampoc no ha canviat. Els que pujaven a Alcarràs no entenc com no s'amotinaven. La meitat de dies anaven drets. Això sí, quan algú cridava: "La Guàrdia Civil!!!!" havien d'ajupir-se. Immediatament. Era una situació tan habitual com esperpèntica. Una consigna que si no seguies et faria arribar tard a classe. Perquè alguna vegada que ens havien aturat passàvem una bona estona de tràmits. Feien baixar tots els que no tenien seient i s'havien de quedar amb la Benemèrita a esperar que la companyia portés un altre autocar. La llegenda urbana deia que la multa sortia a tant per cap. Pel que sembla, compensava pagar-la. Nosaltres érem els primers a pujar i, per tant, sempre teníem lloc. Però com a contrapartida havíem de portar mocadors i colònia, perquè la carretera va estar anys i panys en obres i la pols no et deixava respirar. Era com creuar Oregon a bord d'una diligència del Far West. Aquest oest que tan exòtic i remot resulta més enllà de la Panadella. No hi havia indis que t'ataquessin. Potser perquè tampoc ningú no tenia massa intenció a colonitzar-nos. Però recordo una tarda en què a la plaça de l'església de Soses algú va adonar-se que l'autocar feia senyals de fum. Vam seguir. Prou feien aquelles tartanes. En arribar a Seròs el conductor va preguntar quants anàvem a la Granja. Aquell dia era tard, l'últim cotxe, i només érem tres. Va treure un sis-cents molt antic del seu garatge i ens va portar. Amb la inconsciència pròpia de l'edat, vam riure fins a la indecència. Encara més quan vam arribar a la plaça de la Creu i vam comprovar que les portes s'obrien al revés. Haver tornat a casa amb el cotxe del pacient Aleix constata que el transport públic sempre ha estat una prioritat per a les classes dirigents. Només us cal fer memòria de quantes vegades us heu trobat un polític a l'autobús. O a la classe turista de l'Ave. Ah, no, que nosaltres agafem l'Avant.

(El Retrovisor. Contraportada del diari Segre 16-3-12)

25 comentaris:

  1. Joan Manuel Puig Sentañes19 de març del 2012, a les 12:07

    Moltes felicitats per l'article d'ahir al Segre vas despertar d'entre els arxius ocults de la meva memòria un munt de records en imatges, sensacions i olors que nomès hem viscut tant plenament la genuïna gent de poble. Repeteixo, felicitats, et seguirem llegint.

    ResponElimina
  2. Aix quins temps! Jo també recorria l'Alt Penedès amb autocar cada matí per anar a escola. A l'hivern, mentre esperaven el cotxe-tartana a les 7 del matí, ens escalfavem les mans a casa del ferrer. I de tornada a casa, ben fosc, la majoria ens adormiem morts de cansament. Ha plogut molt, encara que enguany encara no s'hihagi posat! Gràcies per compartir els teus records amb nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan seré vella no em podré aguantar ;-) És que és molt fort que el transport públic estigui com està. Si veus l'estació d'autobusos de Lleida caus de cul. I no, no per la impressionant arquitectura. És difícil concebre un lloc més cutre. Per no parlar d'algunes línies de trens. Conec una noia de Mollerussa que fa anys va anar de vacances a Cuba. Van volar de l'Havana al Prat i van pensar que no calia emprenyar ningú, que per un dia, agafaven la cutxi línia de Manresa. Doncs bé, van tardar més hores El Prat-Mollerussa que L'Havana-el Prat!!!!!!!

      Elimina
  3. Entranyable, però comets l'error de posar tots els polítics al mateix sac. Jo puc testimoniar molts viatges de polítics en Avant, ara, i en Alsina Graells, abans

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixem-ho en un 90% Però tens raó. No tots són igual. Per sort!

      Elimina
    2. Donc ara potser els polítics van en Avant, però a l'anterior legislatura TOTS ela diputats q tornaven a Lleida ho feien en Ave. I jo n'era testimoni

      Elimina
    3. Ave i no precisament en classe turista. I això que el viatge dura una trista hora!!!!!!

      Elimina
    4. Està clar qui pagava, no? Com usuaris d'un tren o altre compartíem sala d'espera veiem tots la caradura q gastaven. Ara, ells, "con un par"

      Elimina
  4. I tots fumant dins l'autocar... Allò si que eren viatges. Cada dia una aventura.

    ResponElimina
  5. A mi em passava el mateix... l'estació d'autobusos de lleida es com la sagrada familia pero sense haver-la comensat.
    quants cops hem llegit que la canviaran de lloc? jo mai entenia la gent que fumava a l'estacio... si ja no calia amb el CO2 dels autobusos

    ResponElimina
  6. Molt bo això del 600. M'he vist entre vosaltres rient també. I de l'estació d'autobusos de Lleida, els vàters, lo millor. Sabeu que fa molt de temps encara tenien els nassos de cobrar per utilitzar-los? Ara, que el model que tenia l'Alsina Graells a Barcelona... Algú se'n recorda d'aquella horrible estació que tenien a Ronda no sé què. I aquells vàters? Hòstia allò sí que era olor de merda!!!

    ResponElimina
  7. Molt bé, Anna. Recorda'm que un dia t'expliqui les peripècies de l'autocar del meu poble, a mig camí de carro i tartrana...

    ResponElimina
  8. I quan tocava passar per Massalcoreig? Jo encara estic tant traumatitzada que fins i tot conduint jo el cotxe, em fa por que sortint de Seròs no tiri sol cap a la dreta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!!!!!!! A més, era com una loteria. No sabies mai si sí o si no...

      Elimina
  9. Anna, el teu article m'ha transportat directament a l'arrencada de la novela de Jesús Moncada "Calaveres Atònites" i a la peripècia del lletrat Mallol Fontcalda per anar de Lleida a Mequinensa. Tots dos escrits són per sucar-hi pa i una demostració que , segons a on, el temps passa lentament....o no passa. Tampoc trobo mai polítics als autobusos urbans de Lleida, deu ser casualitat.

    ResponElimina
  10. Anna que bo!a mi m'agradava anar al darrere de tot quan passàvem per la carretera vella de Soses, fotiem uns bots!Si encara anaves mig adormida allò et recordava que eres dins de l'autobus...

    ResponElimina
  11. Llorenç Melgosa Alonso19 de març del 2012, a les 12:21

    Felicitats per la teva nova tasca a les contres del Segre, avui he llegit la del bus de la Granja, no se si era la primera, per a mi si i m'ha encantat, gràcies per les teves històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!!!! És la segona. Sóc novata total. M'alegro que t'hagi agradat, Llorenç

      Elimina
  12. Olé l'article! M'has fet tornar enrere en el temps. Jo també protestava quan havíem d'anar drets, m'ajupia en veure la Benemèrita i pensava en el Far West quan mirava per la finestra... ♥

    ResponElimina
  13. La Mata Camps sempre agafa l'autobús. Que consti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el Magre també l'agafava. I el Frederic Vilà. Si algú més l'agafa o l'ha agafat que es manifesti, però jo, en tot cas, mai no m'he trobat a cap altre 'càrrec'.

      Elimina
  14. És que com el Jaume Magre, i ho dic en veu ben alta, hi ha agut pocs polítics en la nostra ciutat!!
    Jo sóc de Lleida i he viatjat moltes vegades en aquests autocars. Llegir-te ha estat tornar a fer-ho. Però deixa'm que et digui, que ara que visc a Reus, i l'agafo molt sovint, és exactament igual que a Lleida. Viatjar de peu en el trajecte Tarragona-Reus és, dia sí, dia també. Totalment prohibit, però és igual... no passa res. És clar que si un dia hi ha un accident, ja podem imaginar què passarà.
    És acollonant el tractament que donen a les persones que viatgem en transport públic!
    Gràcies per les paraules i la denuncia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Elisa! Jo me l'estimava molt al Jaume Magre. I encara el trobo a faltar.

      Elimina