divendres, 31 d’agost de 2012

Feliç any nou!


Per Sant Ramon no es fan curses, però també és el darrer dia de l'any. Sí, sí, encara que les vacances descol·loquen una mica, sóc conscient que demà encara serem al 2012 i encara tindrem l'amenaça maia planant sobre el calendari. Però l'any comença al setembre. S'acaben les vacances i es torna a la rutina, es canvia de curs, es passen els comptes de la collita, es presenten les novetats editorials que no va poder digerir Sant Jordi, els quioscos s'omplen de col·leccionables delirants... I fins i tot fem bons propòsits que ens porten al gimnàs i a l'acadèmia d'idiomes i ens omplen de pegats de nicotina. Una preciosa llum de setembre inundarà de calidesa aquest començament prometedor sabent -perquè farem trampa- que d'aquí a quatre mesos ens donarem una nova oportunitat. Com una pròrroga fictícia i pactada. Un assaig general del 2013. Sense el vestuari, però, que amb una vegada que fem el ridícul amb el cucurutxo al cap i els vestits de lluentors impossibles anem més que servits. Alguna cosa ens remourà la consciència. Ens semblarà que des d'algun racó de la nostra ànima ens arriba una remor esmorteïda. Si escoltem amb atenció sentirem la veu de la consciència, que ens empeny i ens demana canvis. A l'altra punta del quadrilàter, plantant cara, el venedor de les pastilles per a no somniar de Sabina, disposat a guanyar l'assalt, ens adverteix de com despentina el vent de la llibertat. De com n'és de confortable la seguretat. Si ho hagués de representar en versió dibuixos animats, no tinc clar qui seria l'àngel i qui el dimoni. En tot cas, jo ja he fet el meu particular ritual i m'he comprat una agenda nova de trinca -he de confessar que les papereries són la meua perdició-. Tinc una pila de deures per fer. Potser sí que hauré d'anar a la 'repesca' del gener... però igualment, feliç any nou a tothom! Que sigui un setembre de canvis, que puguem passar pàgina i avançar. En aquest estat de por immobilista que ens ha paralitzat col·lectivament no anem enlloc. Literalment. No cal ser cap expert en macroeconomia per veure-ho. Deixem-nos portar i gaudim del viatge. Impregnem-nos dels colors que dauraran l'horitzó d'aquí a quatre dies. Qui sap? Potser l'any tretze serà el de la bona sort. Creuo els dits. I això que no sóc gens supersticiosa. Confio més en les decisions valentes que en la carta astral. 


El retrovisor (Segre, 31-8-12)

3 comentaris:

  1. Hola Anna! A part de començar l'any de manera metafòrica, els bizantins el començaven l'1 de setembre de manera "real", és a dir, segons el calendari bizantí, ara comencem l'any 7522. Resulta que aquests marcaven l'any 5509aC com a data de "fundació" del món, de manra que només cal anar comptant i llestos. Val a dir que el calendari bizantí fou l'utilitzat a Constantinoble fins a la seva "caiguda", l'any 1453, però també és el que funcionà a Rússia fins a la revolució bolxèvic. I curiosament també fou utilitzat en indrets d'influència històrica bizantina, com la "Reppublica marinara d'Amalfi". Salut!
    Marietadelafont

    ResponElimina
  2. Hola Anna! A part de començar l'any de manera metafòrica, els bizantins el començaven l'1 de setembre de manera "real", és a dir, segons el calendari bizantí, ara comencem l'any 7522. Resulta que aquests marcaven l'any 5509aC com a data de "fundació" del món, de manra que només cal anar comptant i llestos. Val a dir que el calendari bizantí fou l'utilitzat a Constantinoble fins a la seva "caiguda", l'any 1453, però també és el que funcionà a Rússia fins a la revolució bolxèvic. I curiosament també fou utilitzat en indrets d'influència històrica bizantina, com la "Reppublica marinara d'Amalfi". Salut!
    Marietadelafont

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç 7522, doncs! No en tenia ni idea, què curiós!

      Elimina