He estat a la casa de Bernarda Alba

Migdia de juliol. El sol dispara a matar a la plaça de l'església d'Albatàrrec, però a la casa de Consuelo s'hi està fresc. És una senyora amable, de rialla fàcil, que trobem cosint l'aixovar de la seua néta. Ella també va tenir una padrina. Una dona que va morir sense saber que formava part de la història de la literatura universal com a Bernarda Alba. “No té nom el que ens va fer Federico”. El juny de 1936, dos mesos abans que fos afusellat, Lorca va donar per acabada la que per a molts crítics és la seua millor obra de teatre, La casa de Bernarda Alba. Emilio Ruiz Barrachina, autor del documental El mar deja de moverse, ja va advertir que era un text “escrit amb mala bava”. I Consuelo Benavides ho confirma. Fa més de cinquanta anys que viu a Lleida, però va néixer a Valderrubios, una localitat de la Vega de Granada propera a Fuentevaqueros on els García Rodríguez (la família paterna de Lorca) hi tenien casa. No és que es coneguessin, és que eren molt amics. En una Andalusia molt classista, els Alba, els García i els Roldán eren els tres clans que ostentaven el poder social i econòmic a la zona. Lorca fins i tot havia ballat amb les cinc filles que, com a l'obra, tenien els Alba. I sí, dos d'aquestes noies van estar enamorades d'un mateix home conegut a la zona com Pepe el de Roma (Pepe el Romano). “Però no va passar com ho explica Lorca. L'única veritat és que era un home molt alt i molt guapo”. Pepe el de Roma, de la molt catòlica família Roldán, s'havia casat amb una tieta de Consuelo, Amelia. “L'adorava, i quan ella va morir de part molt jove, va quedar destrossat. Li va guardar el dol set anys fins que per mediació d'una criada va començar a festejar amb Consuelo, germana de la seva difunta esposa i la meua mare. Quan m'esperaven a mi, tenia tanta por que va pagar 5.000 pessetes de l'època perquè nasqués en una clínica. Si això és barallar-se per un home! És una història preciosa, no la calia canviar com ho va fer”. Al documental de Barrachina es recullen tesis d'investigadors com Ian Gibson, Pilar Góngora i Miguel Caballero segons les quals La Casa de Bernarda Alba va ser el detonant perquè el poeta fos miserablement denunciat. Massa noms reals de gent important que en surt malparada. Mai no sabrem si s'hagués fet enrere. “L'àvia el va plorar molt, malgrat tot”.

Foto de la foto publicada a Segre el juliol de 2007,
 quan vaig descobrir que els records de la veritable
Bernarda Alba es conservaven a Albatàrrec.

El retrovisor. Diari Segre (26-7-13)