El mite de la taverna

Nostre Senyor va crear la Selectivitat perquè els joves aprenguessin a estimar la primavera. No recordo tardes més radiants que les del maig en què vaig acabar els estudis de COU. Si sap que aquestes lletres corresponen a Curs d'Orientació Universitària és que és massa jove per haver fet el PREU i massa gran per haver estat alumne de l'ESO. Serà per sigles! La carpeta d'apunts era immensa, inabastable. Com el cel infinitament blau que se't colava per la finestra. Cada tarda, puntual a la cita, et temptava una serp amb una poma sucosa i cruixent. I tu res, impertèrrita. No feia massa que havia sortit una novel·la que va aixecar polseguera i que semblava descriure amb involuntària precisió el teu ensopit dia a dia: Amorrada al piló, de Maria Jaén. Sí, segurament ella es referia a una altra cosa, però ara no ve al cas. Faltava un mes i estàvem angoixats. Faltaven quinze dies i ja estàvem histèrics. I, finalment, va arribar el moment més temut de l'any i ens va envair una estranya sensació de calma. Tenies una mica de por. Érem un ramat de dòcils rebels que no oferien resistència. Et passava tot el temari del curs pel cap a una velocitat que no podies seguir, com si cada coneixement adquirit volgués fer-te saber que no es quedaria allí per sempre, que l'havies de caçar al vol. I no hi havia manera d'enxampar-lo. Però van repartir fulls en blanc, vam utilitzar -molts, per primera vegada- el DNI i vam veure que aquells exàmens s'assemblaven molt als que havíem fet a l'institut. Feia calor i estàvem cansats, però havíem superat el primer dia de Selectivitat. L'endemà faríem els exàmens d'especialitat i una prova comuna que consistia a prendre apunts d'una breu conferència. El tema: Erasme de Rotterdam. Algú va fer una fatídica pregunta: “Erasme amb hac?”. Res pitjor que plantejar un dubte a uns adolescents insegurs. En pocs segons ens van haver de cridar l'atenció de tan enceses com eren les discussions. M'agrada pensar que no em vaig deixar influir i que el meu Erasme va arribar sense excés d'equipatge a la taula del pobre professor que va corregir l'examen. Però no hi apostaria massa fort. Sobretot, des que anys després, un bon amic va estar a punt de requerir serveis mèdics corregint exàmens de filosofia. Sabien que Plató va escriure el mite de la taverna? Ell tampoc.

El retrovisor. (Segre 13-6-14)