diumenge, 16 de novembre del 2014

Un nit premonitòria

La conversa va tenir lloc a la Seu Vella. S'acabava d'estrenar la democràcia. Tot estava per fer i tot era possible. Els dos amics es van quedar sols. “Vull crear un premi literari. Les institucions hem d'oferir incentius als escriptors o no ens en sortirem amb la llengua. I vull que aquest premi porti el teu nom”. La resposta de Josep Vallverdú va descol·locar Jaume Magre, l'inoblidable regidor de Cultura de la Lleida dels vuitanta. “D'acord, però que sigui d'assaig. És el gènere que més suport necessita”. I aviat van quedar entesos. Lleida creava el premi d'assaig Josep Vallverdú. Un dia com avui de fa, exactament, trenta anys, l'hotel Condes de Urgel acollia una vetllada literària que faria història. Eren els temps en què ser periodista cultural era molt dur, que no hi havia mòbils. Ni ordinadors portàtils. El jurat deliberava durant el sopar i es feia públic el veredicte quan es tenia. Mala sort si eren les dotze de la nit. Jaume Magre estava més nerviós que si hagués enviat un original a concurs. Creia en el premi. No em costa imaginar-me'l anant de taula en taula, com li veuria fer tantes vegades a partir de 1993, quan vaig començar a cobrir la vetllada literària per fer-ne una crònica per al diari. Era un home exquisit, elegant, honest. Però aquella nit de fa trenta anys era, sobretot, feliç. El seu premi havia estat un èxit organitzatiu. Hora de llegir l'acta. No hi havia un guanyador, sinó dos. L'assaig La poesia de Gabriel Ferrater havia estat escrit a quatre mans per dos perfectes desconeguts: Xavier Macià i Núria Perpinyà. Ara són dos autors respectats. Dos professors amb una llarga trajectòria a la UdL. Però aleshores eren dos joves acabats de llicenciar-se. A Xavier Macià li va tocar pujar a l'escenari. Núria Perpinyà es va perdre la gala. Era de viatge de noces a París. A la taula de premsa ja ningú no va tastar les postres. Tocava córrer cap a les redaccions. S'havia d'escriure la notícia (sense ordinador!) i revelar el rodet de fotos. Per a una de les periodistes passar a l'acció va ser tota una heroïcitat. Joana Bonet es va atrevir a anar a a gala amb mític vestit amb el cèrcol a la faldilla d'Ágatha Ruiz de la Prada que només es veia a les passarel·les i a la Domingo's. No era fàcil moure's amb ell i, encara menys, passar desapercebuda. Ara és una autoritat en el món de la moda. Una nit premonitòria.


El retrovisor (Segre, 14-11-14)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada