La
primera escena de la pel·lícula és molt anys setanta. Comença amb
un noi d'Arbeca que fa la mili a Tarragona. Es presenta al Museu
Nacional d'Arqueologia amb una capsa de sabates. “Potser no té cap
valor, però he trobat això en una finca”. L'atén Emili Junyent,
que li confirma que aquells fragments esmicolats de ceràmica són
d'època ibèrica. L'aleshores jove arqueòleg intueix que sota el
camp d'alfals d'aquell soldat s'hi amaga un jaciment i demana un
permís d'excavació. L'atzar, però, tenia uns altres plans. Les
obres de construcció d'un pàrquing a la plaça Sant Joan de Lleida
van treure a la llum l'absis de l'antiga església romànica, enderrocada el 1868. Aquell forat
descomunal en ple eix comercial de la capital del Segrià va obligar
l’únic arqueòleg que el Ministerio
de Educación y Ciencia reconeixia
en aquells moments a Lleida a fer el seguiment dels treballs. Res no
semblava tan urgent. Al final, però, la plaça Sant Joan va
passar-se més de deu anys esventrada, els mateixos que va tardar
l'actual catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Lleida a
poder plantar-se a Arbeca amb un pic i una pala. Som al 1985. De seguida es va
fer evident que els Vilars no era un més del miler llarg de poblats
ibers de Catalunya. Era un misteri. Totes les teories s'estavellaven
contra la muralla d'aquella fortalesa inexpugnable. A l'Edat Mitjana
es construïen castells que li haurien posat les coses molt difícils
al llop
dels tres porquets. Una bona defensa era el millor atac en els temps
en què les armes ofensives com la catapulta o les torres d'assalt
van anar perfeccionant la seva mortífera funció. Però, quin
sentit tindria construir una muralla de cinc metres de gruix per set
o vuit metres d'alçada fa 2.800 anys? Som a la primera edat del
ferro. Falten 150 anys perquè els grecs desembarquin a Empúries.
Pràcticament tots els habitants de la península viuen en
rudimentàries cabanes. Tots? No. Com en el mític començament de
les aventures d'Astèrix, un petit poblat ilergeta es resisteix a la
norma ibèrica. Poc
abans del 300 abans
de Crist, sense cap raó traumàtica o violenta que ho expliqui, la
fortalesa es buida. No es destrueix. Simplement, es despobla. Per
què? Una exposició al Museu de Lleida
ajuda a desxifrar l'enigma.
El retrovisor (Segre, 20-5-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada