Cristos ronyosos

Va sonar el telèfon. “Tenim cara la paret un feixista que es dedicava a salvar cristos ronyosos”, van informar des de l’altra banda de l’aparell. En aquells temps no calia demanar massa instruccions en un cas com aquell. Els gallets es premien sense miraments. Però el suposat feixista assegurava pertànyer a la redacció d’Acracia. Tant de cinisme semblava excessiu. “Què fem? El pelem?” Per sort, l’interlocutor va posar seny. “Alto, bèsties! És un amic!” I el dirigent anarquista Josep Peirats va anar a rescatar el pintor logicofobista Antoni Garcia Lamolla. El van trobar subjectant un crist romànic “el doble de gros que la meua star del nou llarg” mentre tractava de fer entendre als que l’apuntaven amb una pistola “que si no érem capaços de salvar el nostre patrimoni irremissiblement perdríem la guerra”. La guerra es va perdre. I bona part del patrimoni, també. A Lamolla li van expedir un carnet el 29 d’octubre del 1936 en què se l’acreditava com a perit en art antic. “La meva actuació en aquest servei fou la recuperació de les pintures murals del monestir de Villanueva de Sigena i la protecció de la Col·legiata d’Alquézar. També vaig acomplir, completament sol, el salvament del tresor romànic de Roda d’Isávena. Tots els objectes recollits foren degudament inventariats i entregats al Sr. Salvador Roca Lletjós, director del Museu Morera de Lleida, mitjançant els corresponents rebuts.” Entristeix rellegir la biografia que va escriure l’actual director del Morera, Jesús Navarro. Constatar com s’està menystenint aquesta tasca heroica. Lamolla no estava sol. Un altre artista lleidatà, Enric Crous, va recórrer tot el bisbat de Lleida sense aturar-se a pensar on era la ratlla administrativa que el partia en dos per salvar l’art amenaçat. “Les nostres pells es jugaven a cara o creu”, escriuria. El que ell anomena “iconoclastes espontanis” els posaven en perill ara i adés. Tenia la precaució d’emportar-se “verges vestides amb robes de luxe fetes d’or i de plata de llei, mat i brillant. Una monada ben fabricada amb purpurines barates que canviàvem per imatges sagrades molt antigues i arrugades, lletges i mal f... gòtiques o romàniques. Detall sense importància. Per al nostre afer.” Crous feia bé de posar-hi humor.

El retrovisor (Segre, 8-7-16)