dimecres, 7 d’agost del 2019

Alcalde amb camisa hawaiana

El Palau de Vidre dels Camps Elisis –­per als de fora de Lleida: sona molt millor del que és­– es va omplir de gom a gom. L’acte s’havia previst sota el majestuós sostre de l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, però no va poder ser. Massa gent. Programar una conferència sobre literatura en diumenge sembla una temeritat, però el reclam era Patricia Highsmith. Tenia fama d’antipàtica. De cruel, fins i tot. A Lleida va ser prou correcta, diuen, però no va somriure ni per equivocació. “I’m happy to be in the town of Lleida –in Catalonia– which I’ve been told at times in the past was not a part of Spain”. Públic a la butxaca. Era el 26 d’abril del 1987. Culminava el que es va batejar com la Setmana de Rellançament de l’IEI. Un eufemisme com un altre per dir que es trencava amb un passat poc homologable de leridanismo afecto al régimen. Dotze anys després de la mort de Franco (dotze!), la democràcia encara no havia traspassat els murs d’aquest magnífic exemple del gòtic civil català. L’encarregat de passar del blanc i negre al color va ser Miquel Pueyo, que demà es convertirà en alcalde de Lleida. La creadora de Mr. Ripley, amb una eterna cigarreta a la mà, va evitar les fotos com un vampir es guarda del sol. Va meravellar-se amb el prodigi de Sant Jordi, quan la festa no era tan demencialment comercial com ara, i es va sorprendre en veure la inevitable llauna de caragols amb què va ser obsequiada. De nit, caminant per Prat de la Riba, s’aturava en cada munt de brossa buscant un tresor. “A Nova York et pots moblar l’apartament si mires bé als contenidors”. A Lleida encara no n’hi havia. Ens agrada pensar que érem moderns, però els 80 feien olor de ranci. Aquella mítica setmana també van passar per l’IEI Bernard-Henry Lévy, Miguel Delibes, Vázquez Montalbán, Baltasar Porcel, Joan Perucho... Pueyo va deixar poc després el càrrec de director per anar al Parlament. Al debat de política general del 1991, els tres diputats d’ERC –ell, Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira– van presentar una resolució a favor del “dret democràtic a la independència política” de tots els pobles d’Europa, incloent-hi el català. Es van quedar sols. Una foto per a la història amb camisa hawaiana made in Lleida.

El retrovisor (Segre, 14-6-19)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada