La Lola del Felip del Ton

Acabava de complir 18 anys quan va esclatar la guerra. La Lola del Felip del Ton d’Alcoletge no en sabia res de política. A casa eren pagesos, votaven la dreta i anaven a missa. Ella no hi patia gaire, però el mestre del poble la va animar a formar-se com a infermera, ja que morien molts nois que no rebien assistència al front. Aquella jove ingènua que sempre s’havia pensat que els comunistes eren els que netejaven les comunes va fer cap a Lleida, es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i se’n va anar al front d’Osca com a sanitària. “Era l’única roja de la família”, li va explicar a Montserrat Roig. Havia agafat les regnes de la seua vida i no les pensava soltar. La guerra li va fer posar la directa. Tenia una criatura de 3 mesos quan la van tancar en un camp de refugiats francès. La nena només va sobreviure 15 dies al fred insalubre de la platja. L’exili començava amb un malson, però ella estava disposada a sobreviure. Encara no havia fet 20 anys i se sentia amb forces per seguir. Diuen que quan va sortir d’Argelers es va dedicar a formar maquis. Fos com fos, el 1942 va ser detinguda i empresonada i dos anys més tard, deportada a Ravensbrück, un camp d’extermini nazi per a dones. “Vaig pensar que no en sortiria mai, d’allà”. De l’infern. Olor de carn cremada i plors apagats de nens que passaven gana. I enmig d’aquell horror, una nit es va trobar el llit ple de flors. Les companyes de barraca es van dedicar a collir-les d’amagat per regalar-li un instant de felicitat a aquella noia que feia 26 anys. La solidaritat les mantenia unides, com recorda la seua companya Neus Català, infermera com ella, que vestia el mateix pijama de ratlles. Al camp la coneixien amb el cognom del seu marit. Lola Casadellà es va convertir en Dolors Gener sense deixar de ser la noia del Felip del Ton, per més lluny que quedés Alcoletge. I més quan va retrobar-se enmig d’aquell horror amb la Mimí, a qui havia conegut als temps llunyans en què es formava per fer d’infermera a Lleida. La terrible visió de Noemí Suchet, la seua estimada Mimí, penjant d’un ganxo d’escorxador amb els ulls esbatanats la va acompanyar per sempre més.

El retrovisor (Segre, 26-1-18)