Això
de no voler deixar lliure la poltrona ve de lluny. Posem que ets
Herodes i t'assabentes que ha nascut el nou rei dels jueus. Alguna
cosa hauràs de fer si vols conservar el tron, així que et treus de
la màniga un pla dràstic però efectiu: degollar tots els nens
menors de dos anys. Sí, d'acord que els danys col·laterals semblen
excessius, però tot sigui per conservar el càrrec. Poc comptava
Herodes amb que Josep tindria un somni 1968 anys abans que Martin
Luther King i es refugiaria a Egipte amb la seua esposa i el xiquet
amenaçat. Els historiadors no troben indicis de veracitat en aquest
relat de Sant Mateu. Però val a dir que l'evangelista tampoc no va
inventar massa, perquè Herodes era molt partidari d'acabar amb els
seus rivals polítics seguint el lema de la reina de cors d'Alícia
al país de les meravelles:
'Que li tallin el cap!' Així ho va fer amb tots aquells que
s'interposaven en el seu camí, inclosos un parell de fills. Però
seguim amb la tradició cristiana. Imaginem que un valerós comte del
Pallars retorna de Terra Santa amb glòria eterna i una relíquia
molt especial: els ossos d'una mare i els seus dos fills martiritzats
per ordre del sanguinari rei de Judea. És de suposar que la
presència de la mare donava encara més dramatisme a la història
que explicaria el comte. Tot podria ser que la dona hagués perdut la
vida tractant de protegir els petits. El noble porta les restes a un
dels castells més importants del comtat, el de Peramea. I allí es
veneraran cada 28 de desembre. Els Martissants, que així en diuen a
Peramea, van passar una temporada al poble veí de Peracalç. Sembla
ser que van ser enterrats en el context d'alguna guerra remota i
redescoberts per una vaca que pasturava amb prou entusiasme per
excavar la terra. Ja tenim la troca embolicada. Els de Peracalç no
volien sentir a parlar de retornar les calaveres. Però sembla ser
que un dia que tots els pobles de la vall havien fet una peregrinació
fins l'estany de Montcortès per demanar pluja al déu del cel es van
treure les relíquies en processó. Va arribar l'hora de dinar. Els
de Peracalç s'havien descuidat el vinagre (en algunes versions
l'oli) i els de Peramea van veure l'ocasió presentada en safata
d'amanida i van canviar els ossos per un setrill. Avui -i només
avui- tenen ocasió de comprovar si va ser un bon tracte.
El retrovisor. Diari Segre (28-12-12)
Costa de creure que la matança es commemori gastant bromes. |