Sóc
molt aficionada a les esqueles. Són textos breus, bastits amb
paraules previsibles. Noms, dates i horaris. Poca cosa més. Un
estricte convencionalisme on, aparentment, no hi té cabuda la
literatura. Aparentment. Jo hi llegeixo més coses. Aquesta setmana
hi vaig descobrir un preciós epíleg a El
amor en los tiempos del cólera. No hi
pot haver un poema més desesperat que un que comenci amb aquest vers
descarnat: “Vaig tancar-te els ulls”. És una imatge esgarrifosa
i precisa del dramatisme de la mort. Dramatisme també en el sentit
de teatralitat. La mà envellida abaixant el teló perquè sap que
aquell rostre irreal ja no pertany a la noia del somriure etern i la
mirada verda. S'ha acabat. Isabel Arqué era la protagonista de
l'esquela. I Josep Vallverdú, l'autor del vers que em va commoure.
Es van conèixer a la facultat de Filosofia i Lletres. Els ulls
d'aquella jove barcelonina eren una illa de color en la grisor de la
més estricta postguerra. Mestres com Valentí Fiol, Vicens Vives o
Joan Obiols li van imprimir vocació i caràcter. Prou perquè el
1969 es decidís a fundar un centre educatiu avançat al seu temps,
l'Escola Alba. La meua filla és a punt d'acabar-hi la primària. Per
Sant Jordi, la parella no va faltar a la cita. Van fer un tomb per
les parades dels llibres que cada any fan els propis alumnes. Una
tradició que diu molt dels orígens del col·legi. Se la veia una
mica perduda, però aquell xivarri que fa de banda sonora als
esbarjos escolars li endolcia l'expressió. Vallverdú al seu costat,
com sempre. Un acte d'amor, perquè encara que sigui un reconegut
escriptor de literatura infantil, no és cap secret que fuig de la
canalla. L'atabalen. L'estiu del 2003 preparava una publicació
commemorativa de la vintena edició del premi d'assaig que porta el
seu nom i vaig anar a entrevistar-lo a l'Espluga de Francolí. No
tenir carnet de conduir uneix molt la família, que m'hi va
acompanyar. No sé què farien mentre va durar la nostra conversa,
però quan marxava els vaig veure jugant en un parc. No em vaig estar
de dir-li a la Isabel que aquell setembre, la xiqueta que veia baixar
pel tobogan seria alumna del seu centre. Es va emocionar i la va
voler conèixer. Des d'aquell dia, a casa nostra, a la Isabel Arqué
se la coneixia com “la inventora de l'Escola Alba”. Descansi en
pau.
El Retrovisor. Publicat a la contraportada de Segre (25-5-12)