Fa
dies que penso en Bruce Lee i el seu mític “be water, my friend”.
És el que m'inspira el títol de Constanza Miriano Cásate
y sé sumisa.
No sé ben bé per què: una d'aquelles associacions d'idees amb què
et sorprèn el subconscient. També em passen pel cap arguments que
li podrien donar joc a Conrad Son, però potser que en aquest espai
això no toca. No parlaré del llibre. Tampoc no me l'he llegit i no
sé fins a quin punt la seua autora busca deliberadament la promoció
via polèmica (que funciona molt bé), si hi ha algun bri d'ironia o
si, simplement, aquesta senyora gaudeix amb la submissió fins al
punt d'enyorar els temps en què hagués necessitat el permís del
marit o del pare per poder sortir d'Itàlia i fer presentacions a
l'estranger. No seré jo qui la jutgi. Si a ella la fa feliç... No,
aquest article pretén ser un elogi dels homes. Mai no els hem agraït
prou l'esforç que han fet. Siguem sinceres: si tu t'agafes el Manual
de la buena esposa
de la Sección Femenina de la Falange i et poses en la pell del
marit, un arc de Sant Martí creua l'horitzó, sents moixonets fent
melodies dalt d'un arbre i fins i tot hi ha pluja de pètals. No ha
de ser fàcil renunciar a tenir una esclava. I -alguns- ho van fer.
Tingues el sopar a punt, et recomanaven. Els homes arriben afamats.
Prepara'l amb temps. Aquest darrer consell tenia truc, perquè,
prèviament al retorn del teu amo i senyor, havies de descansar cinc
minuts i retocar-te el maquillatge perquè et trobés “fresca
y reluciente”.
Abans, això sí, havies de deixar-li la canalla per ell engendrada
en perfecte estat de revista. Que els crios amb taques i els mocs
penjant no fan de tan bon besar. La casa, no cal dir-ho, havia
d'estar impecable. I ara que ja tenim a punt dona, nens i llar cal
buscar enginyosos temes de conversa, perquè una de les nostres
obligacions era distreure'l sent dolça i interessant. Això de dolça
em sona a eufemisme per no passar-se de llesta si t'ha tocat a la
rifa un sabatot. L'havíem d'escoltar sense explicar-li cap problema,
que massa que n'havia tingut! I oferir-li un somriure prometedor.
“Muestra sinceridad en tu deseo de complacerlo”, remataven. Res
de mal de cap, vaja. Ah, i si feia tard o no venia a dormir, oblida't
dels retrets. “Trata de entender su mundo de compromisos”. ...I
encara hi ha qui em pregunta per què no m'he casat.
El retrovisor (Segre, 29-11-13)