Un Chanel de color rosa

Avui és Santa Cecília, patrona de la música, de la Paeria i, en un cas d'especialització hagiogràfica sorprenent, de la Guàrdia Urbana de Lleida. Avui, però, toca parlar d'un vídeo sense so, d'una ciutat més llunyana que la ciutat llunyana de Màrius Torres i d'agents de l'FBI. Avui fa cinquanta anys de l'assassinat de John Fittzgerald Kennedy. Fins i tot els que no hi érem (ni a Dallas en particular ni al món en general) ens sembla reviure l'escena. A càmera lenta. Tota la nostra atenció en la taca de sang a l'inconfusible Chanel de color rosa. En la reacció instintiva de la seua propietària, que no és la d'una idíl·lica Pietat de Miquel Àngel, sinó la d'una dona que vol sobreviure i se li'n refot que el món sencer la vegi a quatre grapes, despreocupant-se del seu marit. Hi ha un moment en què veiem un esquitx desagradable sortint del cap del president dels Estats Units. És una fracció de segon. I la imatge està borrosa, però ens queda clar que Kennedy no tornarà a somriure, que no tindrà un altre happy birthday com el que li va cantar una impúdica -i totalment drogada- Marilyn. Una mort televisada. Un enterrament televisat. Fins i tot vam veure en directe com Jack Ruby matava l'assassí. Perdó, el presumpte assassí. Tal dia com avui de 1963 van començar a circular tota mena de teories conspiratives. S'han convertit en un gènere. Qui va matar Kennedy? Tota resposta que no sigui Lee Harvey Oswald hi té cabuda. Admeto que sóc fan d'aquestes teories esbojarrades que posen en dubte que Neil Armstrong trepitgés la Lluna, o que situen Elvis Presley als llocs més inversemblants del planeta. La realitat acostuma a ser més prosaica. Més ensopida. Però Jackie va deixar unes memòries escrites que no es podran publicar fins que no hagin mort els seus fills. I John John, el nen del nom repetit que va fer la salutació militar al fèretre del seu pare davant de tot el món, ja no hi és. Sí, es veu que els esnobs que presumeixen de quartos pilotant avionetes privades tenen més possibilitats de morir a l'aire, però aquest és un altre gol que s'apunta l'equip de la teoria de la conspiració. Jo de Caroline no estaria massa tranquil·la. Però la princesa d'Amèrica regna en el país de la discreció. Ha renunciat a exercir de supervivent d'una nissaga maleïda. No vol ser la Pantoja de Camelot. 

El retrovisor (Segre 22-11-13)