La primera vegada

Vaig signar en una cafeteria el meu primer contracte laboral. La de la Canonja, un antic hotel del carrer General Britos de Lleida. El marc incomparable dóna una pista de que es tractava d'una feina molt precària. Tot i que a mi no m'ho va semblar, per ser sincers. Dimecres 10 de juny de 1987 se celebraven les primeres eleccions al Parlament Europeu, que es feien coincidir amb autonòmiques i municipals. Eren les primeres en què jo podia votar, però no ho vaig fer, perquè la feina que m'acabava de sortir m'ho impedia. M'havien contractat per fer d'enquestadora a peu d'urna. Un contracte amb una vigència de només vint-i-quatre hores, però que incloïa assegurança de vida i tot. Un cop formalitzat el vincle laboral amb aquella empresa subcontractada per TV3, et lliuraven uns formularis i una urna de cartró tirant a cutre que havies de portar penjada com una bossa. El procediment era senzill: alternar sexes i franges d'edat i demanar el vot, que no et deien de viva veu, sinó que te'l dipositaven a l'urna que duies penjada. A les sis de la tarda havies de fer el recompte i passar les dades dels 100 vots del teu col·legi electoral per telèfon. Semblava fàcil. Poca feina tenint en compte que pagaven 10.000 pessetes de l'època. Una petita fortuna per a una estudiant de COU. El candidat del PSOE, Fernando Morán, es va imposar al d'Aliança Popular, Manuel Fraga, i al del CDS de Suárez, que no era un altre que l'omnipresent Eduard Punset (Eduardo, aleshores). Europa enlluernava. Les eleccions municipals van quedar en un segon terme. Ni tan sols en preguntàvem a l'enquesta. Era estranya la sensació de viure tan d'aprop aquelles eleccions i, a la vegada, no participar-hi. Ja era fosc quan l'exèrcit d'enquestadors amb urnes penjades vam tornar a la Canonja a cobrar. En mà. Amb bitllets. Aquell primer sou que mai no oblides i que et gastes en alguna ruqueria que perd tot el sentit al cap dels anys. Proporcionalment, mai no he tornat a cobrar tant. He anat a menys. Com les pròpies eleccions al Parlament Europeu. No hem perdut l'interès; hem perdut la confiança. No era això companys, no era això pel que varen morir tantes flors. No crec que faci d'enquestadora al 2014, però si hagués d'apostar, aquesta opció passaria al davant de la possibilitat que es presenti un front català unitari. Betwin ho pagaria 100 a 1 pel cap baix.

El retrovisor (Segre, 8-11-13)