Estat
de l'ànim plenament satisfet. El Diccionari de l'Institut d'Estudis
Catalans defineix la felicitat amb tan poques paraules i tan òbvies
que t'enfonses en la misèria. Potser ets més complicada del compte.
Sembla fàcil ser feliç. I sense fluoxetina ni res. Però no n'és.
Torn de la culpa. Del terrible sentiment de culpa incrustat al nostre
ADN després de tants segles de tradició judeocristiana. I de les
frases dels manuals d'autoajuda que simplifiquen la vida amb amb una
puerilitat commovedora. Temps de coachings
i de cites de Coelho. La inevitable crisi finisecular s’ha allargat
una dècada llarga per conviure en promíscua harmonia amb l’altra
crisi. La crisi. Temps d’incerteses. De pessimisme enquistat.
D’existencialisme a cop de Twitter. Em ve al cap una cançó que
no sento des que era petita i que recordo a mitges. Era la capçalera
d'una sèrie italiana de dibuixos que ara em sembla una deliciosa
raresa: El
senyor Rossi a la recerca de la felicitat.
En realitat, eren unes pel·lícules d'animació que es van emetre
fragmentades per la televisió. Molts
anys abans que Luis Landero convertís un oficinista gris en el
protagonista de Los
juegos de la edad tardía
la canalla teníem una cita setmanal o diària -tant és- amb el
nostre particular Gregorio Olías, el senyor Rossi. Era un homenet
que tenia una vida trista i monòtona. Un treballador insignificant a
les ordres d'un cap que l'anul·la i l'aclapara. Tanta gent podria
sentir-s'hi identificada en aquests temps que ens ha tocat de viure
en què només hi ha explotats i aturats! Però no, Rossi és d'una
altra època. Bruno Bozetto concep el personatge com una crítica
mordaç a la Itàlia dels seixanta. A la bonança econòmica que
disfressa de classe mitjana els fills de la Segona Guerra Mundial,
els nens de la dura postguerra. Els Simpson abans dels Simpson. Al
senyor Rossi el sistema li xucla la sang sense pietat i ell es deixa
fer, dòcil. Però no renuncia als seus somnis. És un optimista
militant. I, per això, un dia que és a punt de sucumbir a la
depressió se li apareix la fada Sicura i li dóna un xiulet màgic
que li permet viatjar per l'espai i el temps amb el seu fidel gos
Gastone. No han de salvar el món de cap malvat. La seua única
missió és més complexa: anar a la recerca de la felicitat. Qui la
busqui la trobarà, ens advertien cada episodi. Ho provem?
El retrovisor (Segre 31-1-14)
Viva la felicità