L'home de la gavardina

Portava una gavardina tan llardosa com la de Colombo abans i tot que Peter Falk donés vida al personatge. I tenia mal caràcter. Hi ha unanimitat entre tots aquells que el van conèixer. El senyor metge (per brut que anés i malcarat que fos sempre seria el senyor metge, pronunciat sinyor) era un personatge de novel·la. Un home pragmàtic que tenia un calçador lligat amb una corda a la consulta. Els avenços científics de Pasteur, que demostraven la relació directa entre la falta de higiene i la propagació de malalties, feia dècades que eren de domini públic. Però ell seguia desafiant gèrmens, bacteris i microbis mirant les goles dels seus pacients amb la mateixa eina metàl·lica que penjava com un pèndul quan no es feia servir. Li agradava llegir, sobretot cartes alienes. Per garantir una visita a domicili de les que tan poca gràcia li feien, res com deixar caure que s'acabava de rebre correu. No hi podia fer més. L'excitació que li produïa endinsar-se en les -aleshores- fluïdes relacions epistolars de les famílies era inversament proporcional al poc interès que li despertava l'enumeració dels símptomes del malalt que havia anat a atendre. La corbata li servia per anunciar una bona nova sense ni tan sols parlar. Era una mena de codi secret entre els veïns. “Ja l'ha tingut”, deien en veure'l passar ple de taques de sang. Es referien a la dona de torn que sortia de comptes per aquelles dates. Com la prova del cotó, però menys subtil. En un d'aquells parts que assistia sense treure's la corbata la pacient cridava tant com li ho permetien els pulmons: “Senyor metge, em cremo! Em cremo!” (han de llegir-ho amb dramatisme desesperat). Ell es va enfurismar per la poca precisió amb què aquella jove anunciava l'arribada d'una nova contracció. “Que t'has de cremar: empeny!”. Però la dona insistia amb tanta convicció que semblava que al proper crit ja s' oblidaria de dir-li senyor. Finalment, va claudicar i va fer una inspecció visual. “Ah, doncs sí que et cremaves, m'havia caigut la brasa del puro”. Desconec si va fer una pausa per tornar-se'l a encendre. Tot podria ser. Això va passar fa molt temps, cert. Però mare i fill encara són aquí per a explicar-ho. He pensat que aquests dies de bons propòsits en què tanta gent es planteja deixar de fumar s'agrairia un argument extra a tenir en compte. 

El retrovisor. Segre (3-1-14)