Gósol
és un poble singular. Pertany al Berguedà, forma part del partit
judicial de Solsona, depèn del bisbat d'Urgell i,
administrativament, és sota l'aixopluc de la Diputació de Lleida.
En certa manera, tot té un sentit. Els rius encaren la sortida
natural de la vall cap al Solsonès. La història l'ha apropat més a
La Seu i, finalment, l'arribada del ferrocarril a Guardiola de
Berguedà el 1904 va fer que Berga passés a ser la capital natural.
Aquest curiós laberint administratiu ha impregnat de caràcter la
localitat. Tot i que ja n'era, de singular: als peus del Pedraforca,
en ple parc natural del Cadí-Moixernó, vigilada per les restes d'un
castell fortificat i amb un centre històric conservat amb gran
sensibilitat, a Gósol no n'hi falten, de reclams. Però per si tot
això no fos prou, aquest poble pot presumir d'haver acollit Picasso
durant una breu però intensa etapa de la seva vida. El maig de 1906,
quan encara no havia fet els 25 anys, l'artista més influent del
segle XX es va instal·lar a l'antiga fonda Cal Tampanada amb la seua
parella d'aleshores, Ferdande Olivier. Val a dir que ell va passar
força desapercebut. Al cap i a la fi, era un perfecte desconegut. La
francesa va deixar més petjada, que una jove bohèmia que sortia
despullada al balcó al Gósol de 1906 no s'oblida tan fàcilment.
La parella va arribar-hi guiada per un traginer i a lloms d'uns
matxos. Un viatge infernal des de Barcelona. Picasso busca inspiració
en el que aleshores era un racó de món. Fernande, com totes les
dones que tindria l'artista, no s'arrisca a perdre'l i el segueix a
contracor. Ell busca inspiració i la troba. Va tot el dia amb el
que anomenarà el Carnet
català,
una mena de dietari, on agafa apunts i explica la profunda impressió
que li provoca aquella terra, aquella gent. Estava encallat. Donava
per acabada l'època rosa, però no trobava el camí. Gósol és la
clau. Els ocres del paisatge dominen la paleta de colors. I el rostre
dur del vell de la fonda, Josep Fontdevila, esdevé el model a partir
del qual arriba a l'anomenat primitivisme. Al cap de vuitanta dies li
ha donat la volta al seu món. Se sent preparat per tornar a París.
En pocs mesos, aquests apunts de Gósol seran Les
senyoretes d'Avinyó,
el quadre que canviarà per sempre la història de l'art. Picasso
havia inventat
el cubisme.
El retrovisor (Segre, 31-5-13)