divendres, 17 de maig del 2013

Menys de cent euros


Quinze mil pessetes. Menys de cent euros. Aquest és el preu que el banquer lleidatà Agustí Santesmasses Pujol va posar el 1906 als quatre sepulcres dels comtes d'Urgell. Era l'amo del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes des de 1894, així que de res va servir que el bisbe d'Urgell i l'aleshores diputat per les Borges Blanques Francesc Macià tractessin d'impedir la venda. Tot era estrictament legal. Un antiquari de Vitòria es va quedar aquestes joies del gòtic català i les va revendre als Cloisters de Nova York, on encara s'hi exposen avui. Danys col·laterals de la desamortització de Mendizábal. Un de tants exemples de l'impune saqueig a la nostra història. Per sort, la immensa ruïna en què s'havia convertit el monestir va tornar a canviar de mans el 1910. Els nous propietaris, els germans Maristes, van treballar dur perquè les Avellanes recuperés la dignitat perduda. Ubicat en en un entorn natural idíl·lic, en ple Montsec, el monestir va ser fundat el 1166 pels comtes d'Urgell Ermengol VII i la seva muller, Dolça de Foix. D'aquest llunyà segle XII ha sobreviscut, com un bell miracle, el claustre romànic. I és que malgrat les moltes cicatrius, cada pedra traspua història. I quines pedres! Avui se'n bellugarà una exquisidament esculpida, la Marededéu de Santa Maria de les Avellanes, que retornarà temporalment al monestir des del Museu de Lleida. L'insòlit periple d'aquesta escultura dóna per a una pel·lícula d'aventures. No és la primera vegada que fa les maletes. Va ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc temps després, apareix en mans del col·leccionista nord-americà Charles Deering, que la tenia al seu palauet de Sitges -l'actual Museu Maricel-. Quan els hereus de Deering es van vendre la propietat, aquesta escultura gòtica fa cap al castell tarragoní de Tamarit. Encara tornarà a canviar de mans i de ciutat. Fins que ja en ple segle XXI surt a subhasta a Barcelona. Aquí la pel·lícula fa un gir argumental, perquè la Generalitat atura la venda in extremis. És una peça catalogada i, per tant, pot exercir el dret de tempteig sobre aquesta obra del XIV. Els propietaris hi recorren, però el departament de Cultura pot adquirir l'escultura que, un cop restaurada, ingressa al Museu de Lleida. Avui, però, farà una visita al que va ser casa seua durant sis-cents anys.

El retrovisor (publicat al diari Segre 17-5-13)

A l'esquerra, la marededéu de les Avellanes tal com la va adquirir
 la Generalitat en subhasta. A la dreta, després de restaurar-la. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada