Quinze
mil pessetes. Menys de cent euros. Aquest és el preu que el banquer
lleidatà Agustí Santesmasses Pujol va posar el 1906 als quatre
sepulcres dels comtes d'Urgell. Era l'amo del monestir de Santa Maria
de Bellpuig de les Avellanes des de 1894, així que de res va servir
que el bisbe d'Urgell i l'aleshores diputat per les Borges Blanques
Francesc Macià tractessin d'impedir la venda. Tot era estrictament
legal. Un antiquari de Vitòria es va quedar aquestes joies del gòtic
català i les va revendre als Cloisters de Nova York, on encara s'hi
exposen avui. Danys col·laterals de la desamortització de
Mendizábal. Un de tants exemples de l'impune saqueig a la nostra
història. Per sort, la immensa ruïna en què s'havia convertit el
monestir va tornar a canviar de mans el 1910. Els nous propietaris,
els germans Maristes, van treballar dur perquè les Avellanes
recuperés la dignitat perduda. Ubicat en en un entorn natural
idíl·lic, en ple Montsec, el monestir va ser fundat el 1166 pels
comtes d'Urgell Ermengol VII i la seva muller, Dolça de Foix.
D'aquest llunyà segle XII ha sobreviscut, com un bell miracle, el
claustre romànic. I és que malgrat les moltes cicatrius, cada pedra
traspua història. I quines pedres! Avui se'n bellugarà una
exquisidament esculpida, la Marededéu de Santa Maria de les
Avellanes, que retornarà temporalment al monestir des del Museu de
Lleida. L'insòlit periple d'aquesta escultura dóna per a una
pel·lícula d'aventures. No és la primera vegada que fa les
maletes. Va
ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc
temps després, apareix en mans del col·leccionista nord-americà
Charles Deering, que la tenia al seu palauet de Sitges -l'actual
Museu Maricel-. Quan els hereus de Deering es van vendre la
propietat, aquesta escultura gòtica fa cap al castell tarragoní de
Tamarit. Encara tornarà a canviar de mans i de ciutat. Fins que ja
en ple segle XXI surt a subhasta a Barcelona. Aquí la pel·lícula
fa un gir argumental, perquè la Generalitat atura la venda in
extremis.
És una peça catalogada i, per tant, pot exercir el dret de tempteig
sobre aquesta obra del XIV. Els propietaris hi recorren, però el
departament de Cultura pot adquirir l'escultura que, un cop
restaurada, ingressa al Museu de Lleida. Avui, però, farà una
visita al que va ser casa seua durant sis-cents anys.
El retrovisor (publicat al diari Segre 17-5-13)
A l'esquerra, la marededéu de les Avellanes tal com la va adquirir la Generalitat en subhasta. A la dreta, després de restaurar-la. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada