Per Sant Ramon no es fan curses, però
també és el darrer dia de l'any. Sí, sí, encara que les vacances
descol·loquen una mica, sóc conscient que demà encara serem al
2012 i encara tindrem l'amenaça maia planant sobre el calendari.
Però l'any comença al setembre. S'acaben les vacances i es torna a
la rutina, es canvia de curs, es passen els comptes de la collita, es
presenten les novetats editorials que no va poder digerir Sant Jordi,
els quioscos s'omplen de col·leccionables delirants... I fins i tot
fem bons propòsits que ens porten al gimnàs i a l'acadèmia
d'idiomes i ens omplen de pegats de nicotina. Una preciosa llum de
setembre inundarà de calidesa aquest començament prometedor sabent
-perquè farem trampa- que d'aquí a quatre mesos ens donarem una
nova oportunitat. Com una pròrroga fictícia i pactada. Un assaig
general del 2013. Sense el vestuari, però, que amb una vegada que
fem el ridícul amb el cucurutxo al cap i els vestits de lluentors
impossibles anem més que servits. Alguna cosa ens remourà la
consciència. Ens semblarà que des d'algun racó de la nostra ànima
ens arriba una remor esmorteïda. Si escoltem amb atenció sentirem
la veu de la consciència, que ens empeny i ens demana canvis. A
l'altra punta del quadrilàter, plantant cara, el venedor de les
pastilles per a no somniar de Sabina, disposat a guanyar l'assalt,
ens adverteix de com despentina el vent de la llibertat. De com n'és
de confortable la seguretat. Si ho hagués de representar en versió
dibuixos animats, no tinc clar qui seria l'àngel i qui el dimoni. En
tot cas, jo ja he fet el meu particular ritual i m'he comprat una
agenda nova de trinca -he de confessar que les papereries són la
meua perdició-. Tinc una pila de deures per fer. Potser sí que
hauré d'anar a la 'repesca' del gener... però igualment, feliç any
nou a tothom! Que sigui un setembre de canvis, que puguem passar
pàgina i avançar. En aquest estat de por immobilista que ens ha
paralitzat col·lectivament no anem enlloc. Literalment. No cal ser
cap expert en macroeconomia per veure-ho. Deixem-nos portar i gaudim
del viatge. Impregnem-nos dels colors que dauraran l'horitzó d'aquí
a quatre dies. Qui sap? Potser l'any tretze serà el de la bona sort.
Creuo els dits. I això que no sóc gens supersticiosa. Confio més
en les decisions valentes que en la carta astral.
El retrovisor (Segre, 31-8-12)