Ara
fa un segle, un nen de nou anys va pintar un paisatge que forma part
de la història de l'art. I Vilabertran,
que
així es diu la pintura, no va ser el seu primer quadre. Dalí volia
ser un geni. Ho va deixar escrit al seu diari d'adolescent. I
se'n va sortir. Però no en tenia prou. També volia exercir com a
tal. Després del seu esperpèntic retorn a l'Espanya franquista,
havia de dedicar moltes hores al dia a caricaturitzar-se. Fer de Dalí
era una feina a temps complet i per això necessitava ajudants perquè
el seu taller seguís produint al ritme que marcava la insaciable
Gala. Un d'aquests negres
va destacar molt per sobre dels altres. L'any 2004, amb motiu del
centenari de l'artista, l'editorial Destino recopila tots els textos
autobiogràfics de Dalí. Dos mil planes en les quals apareixen ni
més ni menys que 1.040 noms propis. Curiosament, no hi és el
d'aquest ajudant que del 1955 al 1983 es va encarregar de fer els
fons i de donar perspectiva als treballs de l'empordanès. Es deia
Isidor Beà i era un reputat escenògraf de Torres de Segre. El 1955
va rebre l'encàrrec de pintar els sostres d'un edifici de Palamós i
ho va fer inspirant-se en un quadre de Dalí. Quan el geni dels
bigotis estrafolaris va veure l'obra va quedar molt impressionat,
però quan va saber que, a més a més, Beà ho havia fet en un sol
dia, va ser amor a primera vista, segons relata Ian Gibson a
La vida excessiva de Salvador Dalí.
Era l'home que necessitava: discret, de tota confiança i molt
treballador. La
Santa Cena
va ser la primera obra que van fer plegats. I van seguir fent tàndem
durant trenta anys. Beà es descrivia com un robot impregnat de
l'esperit de Dalí. Una màquina. De tant en tant, fins i tot havia
de recordar que era humà. Els estius a Portlligat eren l'antítesi
d'unes vacances. Va haver de reivindicar-se com a catòlic per tenir
festa el diumenge. Dalí el va convertir en Sant Narcís al llenç El
descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom.
Un petit homenatge a un sant baró que mai no es va acabar de creure
que Amanda Lear havia nascut home. Un sant baró que va acceptar
rebaixar tres euros una factura de 60 aclaparat per l'exhibició de
regateig que li va fer Gala. El periodista Màrius Carol el va treure
de l'anonimat a la novel·la Les
seduccions de Júlia.
Ja era mort. Va marxar de puntetes, com havia viscut, el 1996.
El retrovisor (Segre, 25-10-13)
'La santa cena' (1955), el primer quadre en què van treballar. |
'El descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom' (1959). A sota, a l'esquerra, Sant Narcís. El model va ser Beà. |