divendres, 25 d’octubre del 2013

El negre de Dalí


Ara fa un segle, un nen de nou anys va pintar un paisatge que forma part de la història de l'art. I Vilabertran, que així es diu la pintura, no va ser el seu primer quadre. Dalí volia ser un geni. Ho va deixar escrit al seu diari d'adolescent. I se'n va sortir. Però no en tenia prou. També volia exercir com a tal. Després del seu esperpèntic retorn a l'Espanya franquista, havia de dedicar moltes hores al dia a caricaturitzar-se. Fer de Dalí era una feina a temps complet i per això necessitava ajudants perquè el seu taller seguís produint al ritme que marcava la insaciable Gala. Un d'aquests negres va destacar molt per sobre dels altres. L'any 2004, amb motiu del centenari de l'artista, l'editorial Destino recopila tots els textos autobiogràfics de Dalí. Dos mil planes en les quals apareixen ni més ni menys que 1.040 noms propis. Curiosament, no hi és el d'aquest ajudant que del 1955 al 1983 es va encarregar de fer els fons i de donar perspectiva als treballs de l'empordanès. Es deia Isidor Beà i era un reputat escenògraf de Torres de Segre. El 1955 va rebre l'encàrrec de pintar els sostres d'un edifici de Palamós i ho va fer inspirant-se en un quadre de Dalí. Quan el geni dels bigotis estrafolaris va veure l'obra va quedar molt impressionat, però quan va saber que, a més a més, Beà ho havia fet en un sol dia, va ser amor a primera vista, segons relata Ian Gibson a La vida excessiva de Salvador Dalí. Era l'home que necessitava: discret, de tota confiança i molt treballador. La Santa Cena va ser la primera obra que van fer plegats. I van seguir fent tàndem durant trenta anys. Beà es descrivia com un robot impregnat de l'esperit de Dalí. Una màquina. De tant en tant, fins i tot havia de recordar que era humà. Els estius a Portlligat eren l'antítesi d'unes vacances. Va haver de reivindicar-se com a catòlic per tenir festa el diumenge. Dalí el va convertir en Sant Narcís al llenç El descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom. Un petit homenatge a un sant baró que mai no es va acabar de creure que Amanda Lear havia nascut home. Un sant baró que va acceptar rebaixar tres euros una factura de 60 aclaparat per l'exhibició de regateig que li va fer Gala. El periodista Màrius Carol el va treure de l'anonimat a la novel·la Les seduccions de Júlia. Ja era mort. Va marxar de puntetes, com havia viscut, el 1996.

El retrovisor (Segre, 25-10-13)

'La santa cena' (1955), el primer quadre en què van treballar.
'El descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom' (1959).
A sota, a l'esquerra, Sant Narcís. El model va ser Beà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada