Mea maxima culpa

Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa. Ja fa cinquanta anys que el Concili Vaticà II va arraconar el llatí de la litúrgia, però aquesta fórmula de confessió té un dramatisme tan histriònic que forma part del nostre imaginari col·lectiu sense ni tan sols haver-la arribat a emprar mai. “Ave Maria Puríssima”, dèiem nosaltres. “Sens pecat fou concebuda”, responien des de la penombra. Una reixeta de fusta deixava passar una filigrana de llum tènue, com si algú hagués teixit ombres amb punta de coixí. Una solemnitat rematada amb un to de veu sever i extraordinàriament baix. L'escena s'ha repetit a tantes pel·lícules que podem imaginar-nos com va ser el moment en què un pecador s'agenollava per expiar una culpa que el perseguia des del 1999, quan es van robar tres frontals barrocs de l'església de Bossòst. El secret de confessió ens priva de tenir-ne més detalls. El cas és que s'han retornat. Un final feliç per a tothom. Confessar davant del jutge no és tan cerimoniós i, a sobre, has d'assumir responsabilitats penals pel delicte comès. Posats a triar, l'opció del sacerdot sembla temptadora. És clar que també hi ha una tercera via. Quan les tardes de dissabte anàvem a confessar-nos de petites, el capellà ens deia que a l'església hi feia massa fred, que ja ens confessaria al menjador de la rectoria, que als ulls de Déu era el mateix. I així ho fèiem. Desplegàvem el nostre catàleg de faltes a la vora d'una estufa de llenya en un ambient casolà i confortable. De vegades, tan casolà, que ni s'apagava la tele. M'agradaria saber com s'ho hagués manegat Clarín als anys setanta per descriure la tensió sexual entre la Regenta i Fermín de Pas. Que no és igual tenir-la agenollada xiuxiuejant-te pecats per acció u omissió que seure cara a cara en unes cadires de fòrmica. I ara, ni això. Si van a l'Apple Store poden descarregar-se una aplicació per a iPhone que es diu Confesión. No riguin, que és seriós. Compta amb l'imprimàtur, que és una mena de certificat pel qual l'Església avala que els continguts estan lliures d'error en matèria de doctrina i moral catòlica i, per tant, se n'autoritza el seu ús entre els fidels. Per 1,79 € de res tindran l'opció d'afegir pecats no inclosos en la llista estàndard de l'examen de consciència i rebre penitència d'acord al seu sexe, edat o estat civil. Confesso que m'ha impactat.

Inoblidable Carmelo Gómez com a Fermín de Pas.

El retrovisor (Segre, 18-10-13)