divendres, 4 d’octubre del 2013

Em dic Toby

Va ser més que una sèrie de televisió. Va marcar una època. En els temps de la cadena única, poca promoció calia fer dels programes. Però aquest va arribar precedit d'una inusual expectació. Vam veure reportatges sobre com havia paralitzat els Estats Units un parell d'anys abans que creués l'Atlàntic. I, per fi, l'estiu de 1979 a tots ens feia mal l'esquena cada cop que el massa fuetejava l'indomable mandinga. Només calia que renunciés al seu nom africà perquè parés el suplici, però Kunta Kinte sabia que això significava renunciar a ser un home lliure. “Com et dius?” I ell es mantenia ferm. Mai no va dir que es deia Toby, el seu nom d'esclau. Raíces, que així es va traduir aquí, va ser un fenomen social arreu del món. Fins i tot els que no l'hagin vist sabran que és la història de set generacions d'una família americana. Una nissaga que comença el 1767, quan uns negrers segresten Kunta Kinte al que avui és Gàmbia i avança en el temps fins a arribar al segle XX, quan Alex Haley, autor del bestseller premiat amb un Pulitzer, culmina deu anys d'investigacions trobant el rastre de Kunta Kinte a l'aldea mandinga d'on va desaparèixer al segle XVIII. No està del tot clar que Haley no hi afegís molta collita pròpia perquè li quedés la història més rodona. I fins i tot va ser acusat de plagi i va arribar a un acord milionari amb el demandant per no haver d'anar a judici. Però tot això tant és. Raíces ens va descobrir l'esclavitud. I ens va horroritzar. Fa poc em deia un amic que si es va abolir no va ser perquè Lincoln guanyés la guerra, sinó perquè els amos es van adonar que era més barat alliberar-los. Ja no cal que ens comprin, ni que ens alimentin. Ni tan sols ens han de fuetejar. Ja no som propietats que cal cuidar perquè no perdin valor. Ara som una altra mena d'esclaus. Tan lliures que el sistema aspira a fer-nos a tots autònoms, empreses unicel·lulars desmembrades de tota mena de solidaritat. Treballadors que diran que es diuen Toby quan el massa de torn els pregunti el nom. Que es pagaran el Betadine quan sagni la ferida. Que no faran com Kunta Kinte, que va transmetre a la seua filla que, al món lliure que li havia estat arrabassat, el sol es deia koo i el riu kambi bolongo. No, aquests nous esclaus no gosaran invocar cap dret adquirit a partir de la revolució industrial.

El retrovisor (4-10-13)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada