El senyor Rossi

Estat de l'ànim plenament satisfet. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix la felicitat amb tan poques paraules i tan òbvies que t'enfonses en la misèria. Potser ets més complicada del compte. Sembla fàcil ser feliç. I sense fluoxetina ni res. Però no n'és. Torn de la culpa. Del terrible sentiment de culpa incrustat al nostre ADN després de tants segles de tradició judeocristiana. I de les frases dels manuals d'autoajuda que simplifiquen la vida amb amb una puerilitat commovedora. Temps de coachings i de cites de Coelho. La inevitable crisi finisecular s’ha allargat una dècada llarga per conviure en promíscua harmonia amb l’altra crisi. La crisi. Temps d’incerteses. De pessimisme enquistat. D’existencialisme a cop de Twitter. Em ve al cap una cançó que no sento des que era petita i que recordo a mitges. Era la capçalera d'una sèrie italiana de dibuixos que ara em sembla una deliciosa raresa: El senyor Rossi a la recerca de la felicitat. En realitat, eren unes pel·lícules d'animació que es van emetre fragmentades per la televisió. Molts anys abans que Luis Landero convertís un oficinista gris en el protagonista de Los juegos de la edad tardía la canalla teníem una cita setmanal o diària -tant és- amb el nostre particular Gregorio Olías, el senyor Rossi. Era un homenet que tenia una vida trista i monòtona. Un treballador insignificant a les ordres d'un cap que l'anul·la i l'aclapara. Tanta gent podria sentir-s'hi identificada en aquests temps que ens ha tocat de viure en què només hi ha explotats i aturats! Però no, Rossi és d'una altra època. Bruno Bozetto concep el personatge com una crítica mordaç a la Itàlia dels seixanta. A la bonança econòmica que disfressa de classe mitjana els fills de la Segona Guerra Mundial, els nens de la dura postguerra. Els Simpson abans dels Simpson. Al senyor Rossi el sistema li xucla la sang sense pietat i ell es deixa fer, dòcil. Però no renuncia als seus somnis. És un optimista militant. I, per això, un dia que és a punt de sucumbir a la depressió se li apareix la fada Sicura i li dóna un xiulet màgic que li permet viatjar per l'espai i el temps amb el seu fidel gos Gastone. No han de salvar el món de cap malvat. La seua única missió és més complexa: anar a la recerca de la felicitat. Qui la busqui la trobarà, ens advertien cada episodi. Ho provem?

El retrovisor (Segre 31-1-14)

Viva la felicità