Poca broma amb Herodes

Això de no voler deixar lliure la poltrona ve de lluny. Posem que ets Herodes i t'assabentes que ha nascut el nou rei dels jueus. Alguna cosa hauràs de fer si vols conservar el tron, així que et treus de la màniga un pla dràstic però efectiu: degollar tots els nens menors de dos anys. Sí, d'acord que els danys col·laterals semblen excessius, però tot sigui per conservar el càrrec. Poc comptava Herodes amb que Josep tindria un somni 1968 anys abans que Martin Luther King i es refugiaria a Egipte amb la seua esposa i el xiquet amenaçat. Els historiadors no troben indicis de veracitat en aquest relat de Sant Mateu. Però val a dir que l'evangelista tampoc no va inventar massa, perquè Herodes era molt partidari d'acabar amb els seus rivals polítics seguint el lema de la reina de cors d'Alícia al país de les meravelles: 'Que li tallin el cap!' Així ho va fer amb tots aquells que s'interposaven en el seu camí, inclosos un parell de fills. Però seguim amb la tradició cristiana. Imaginem que un valerós comte del Pallars retorna de Terra Santa amb glòria eterna i una relíquia molt especial: els ossos d'una mare i els seus dos fills martiritzats per ordre del sanguinari rei de Judea. És de suposar que la presència de la mare donava encara més dramatisme a la història que explicaria el comte. Tot podria ser que la dona hagués perdut la vida tractant de protegir els petits. El noble porta les restes a un dels castells més importants del comtat, el de Peramea. I allí es veneraran cada 28 de desembre. Els Martissants, que així en diuen a Peramea, van passar una temporada al poble veí de Peracalç. Sembla ser que van ser enterrats en el context d'alguna guerra remota i redescoberts per una vaca que pasturava amb prou entusiasme per excavar la terra. Ja tenim la troca embolicada. Els de Peracalç no volien sentir a parlar de retornar les calaveres. Però sembla ser que un dia que tots els pobles de la vall havien fet una peregrinació fins l'estany de Montcortès per demanar pluja al déu del cel es van treure les relíquies en processó. Va arribar l'hora de dinar. Els de Peracalç s'havien descuidat el vinagre (en algunes versions l'oli) i els de Peramea van veure l'ocasió presentada en safata d'amanida i van canviar els ossos per un setrill. Avui -i només avui- tenen ocasió de comprovar si va ser un bon tracte.

El retrovisor. Diari Segre (28-12-12)

Costa de creure que la matança es commemori gastant bromes.