dilluns, 5 de gener de 2015

Un vals de cap d'any

Era guapa. Alta i prima, per a l'època. Aquell punt d'elegància sofisticada d'Audrey Hepburn. Els seus pares s'havien conegut a la Gran Guerra. A ell el van ferir. Ella feia d'infermera voluntària. Com un pròleg d'El pacient anglès. I no era anglès, però traduïa a Shakespeare i ensenyava la seua llengua. Qui sap quins somnis tenia reservats per a la seua filla. La nit de cap d'any de 1941 Raymonde tenia el futur per estrenar. El món tornava a estar en guerra, però va sortir amb unes amigues a celebrar que eren joves i se sentien vives. Va conèixer un noi. Van ballar un vals en un gran saló buit. Me'ls imagino com Alain Delon i Claudia Cardinale a Il Gattopardo. Era inevitable: es van enamorar. Ell tenia poc a oferir. Procedia d'una il·lustre família lleidatana, però a Montpeller només era un exiliat. Un de tants. El pare de la noia li recitava a Victor Hugo per fer-la rabiar: C'était un espagnol de l'armée en déroute”. Però a ella la commovien més els versos d'un poeta que encara no podia llegir. Un poeta que havia quedat a l'altra banda de frontera, el germà de l'home que estimava. La nit de cap d'any de 1942 seria molt diferent. Feia dos dies que Màrius Torres havia mort sol i lluny dels seus. Però la vida seguia i el seu germà petit, Víctor, es va casar amb aquella dona i va decidir seguir lluitant pels seus ideals i mantenir viva la memòria del poeta. La resta, és història. Va ser secretari de la Generalitat a l'exili amb el president Josep Irla, estret col·laborador de Josep Tarradellas, diputat -anys després-, per Esquerra Republicana... El dia 19 de gener hagués fet cent anys. Sempre al costat de Raymonde, des d'aquell vals llunyà. Sempre fidel al record de Màrius Torres. Tenia un físic imponent i una oratòria brillant. Tenia molta memòria. Tanta, que va saber oblidar. Ara que sembla que dos polítics amb un mateix objectiu no es puguin entendre, està bé recordar que Víctor Torres no va perdre mai l'amistat amb Francisco Pons, que presumia de tenir el carnet número 1 de Falange a Lleida i que va arribar a ser alcalde de la ciutat. Els separava un abisme ideològic, però Víctor Torres no el va delatar quan en plena guerra, Pons tractava de fugir a territori nacional. I Pons mirava cap a una altra banda quan havien canviat les tornes i Torres retornava clandestinament a Lleida. Busquem generositat al diccionari?



El retrovisor (Segre 2-1-15)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada