Sotanes a Cervera

De tant en tant es posa de moda un verb. No hi fa res que no el  reculli el diccionari. ‘Procrastinar’ és la manera pomposa que tenen el manuals d’autoajuda de dir ajornar. Resumir un refrany tan sobat com ‘el que puguis fer avui no ho esperis a fer demà’ en una paraula que ens treu càrrec de consciència.  Qui no procrastinava gens era Felip V.  Ja saben què va passar el fatídic setembre de 1714, que l’any passat vam patir un atac agut de tricentenari. Aquella mateixa tardor, entre enderrocs, empresonaments i sentències de mort, va tenir temps d’accelerar els tràmits per crear una nova universitat a Cervera. El 7 de gener de 1715, quatre mesos després des la caiguda de Barcelona, arribaven a la capital de la Segarra els primers cinquanta estudiants, que van iniciar el curs al convent de Sant Francesc de Paula. Quedava clar que una de les prioritats del Borbó seria el tancament de totes les universitats catalanes (Lleida, la més antiga de la Corona d’Aragó, Barcelona, Tarragona, Girona, Vic, Solsona i Tortosa). El trasllat definitiu no s’aprova fins a l’11 de maig de 1717, de manera que hem d’entendre aquell gener d’ara fa 300 anys com un avís per a navegants. Cervera era petita i fàcil de controlar. Estava allunyada dels grans nuclis urbans i no tenia una plaça militar: era el lloc perfecte per construir-hi “un majestuoso edificio” que acollís aquesta nova universitat prêt-à-porter. S’havia de fer taula rasa de qualsevol realitat anterior, ja fos política o cultural. Aquells primers cinquanta estudiants acabarien sent-ne un miler en una població que aleshores només tenia 4.000 habitants. Molta testosterona. Potser per això el vestit reglamentari era a prova de libido: sotana negra “larga hasta el zapato”, alçacoll, armilla -també negra- i barret de tres pics. El 1719 es va posar la primera pedra del nou edifici que havia d’acollir les facultats de Filosofia, Teologia, Lleis, Cànons i Medicina. Tres dies de festejos -un dijous etern- que va acabar en aldarulls. Però els estudiants també eren un negoci. Més d’un centenar de cases estaven autoritzades pel canceller -el que avui en diríem rector- per fer de pensió d’universitaris. Els més pobres s’allotjaven al Col·legi de la Santa Creu després de superar un examen en què se’ls qualificava d’excel·lents a suspesos passant per “curts” o “curtíssims”. Filaven prim.

El retrovisor (Segre, 23-1-15)