Nou mesos

Primer van ser les excuses i, després, la data: 27 de setembre. Pel simbolisme de bla, bla. No els avorriré que ja s'ho saben de memòria. Eleccions d'aquí a nou mesos. Nou mesos és una vida. Literalment. En nou mesos poden passar tantes coses! Fa 75 anys, en nou mesos es va perdre una guerra, així com sona. El Centre d'Interpretació del Front del Segre Ermengol Piró d'Alcoletge ens dóna les claus per entendre un episodi històric tan transcendent com desconegut. Quan es va trencar el front d'Aragó, la primera línia de combat es trasllada a Lleida. El riu es converteix en la frontera natural que separa els dos bàndols. Per a l'historiador Daniel Rubio, va ser una de les últimes oportunitats de la República per aturar l'avanç de les tropes franquistes. El cas d'Ermengol Piró, l'home que dóna nom a aquest sorprenent museu, exemplifica la mesquinesa d'una guerra. Era el cap local del POUM a Alcoletge. Va rebre l'ordre d'elaborar un llistat amb el nom de tots els homes de dretes del poble. Es va negar a fer-ho. Sabia que els caps de família que figuressin en aquell tros de paper serien morts que pesarien sobre la seua consciència. Li van tornar a demanar i s'hi va tornar a negar. Li van disparar dos trets al cor. Va salvar moltes vides, però no era del bàndol guanyador, així que mai va rebre cap mena de reconeixement. Va ser oblidat per tothom. Una de les moltes històries tristes que resumeixen la Guerra Civil. Esgarrifa. El Centre d'Interpretació del Front del Segre és a l'antic forn on s'anava a pastar quan el pa blanc era un luxe i el negre es menjava sec. El forn de llenya original encara presideix l'entrada. Però és només un pròleg, una invitació a endarrerir els rellotges i endinsar-nos en un món de misèria que ens encongirà el cor i ens descobrirà un passat recent i silenciat. Veurem com amb les 230 noves aules que la República va construir a les comarques de Lleida, mestres innovadors com Fermí Palau Caselles, del Grup Batec de renovació pedagògica, van fer un esforç titànic perquè xiquets condemnats per naixement a la misèria i a la ignorància tinguessin una oportunitat, un futur que mai no va arribar. La guerra va fer esclatar aquest món en mil bocins. Palau va haver d'anar a l'exili i els seus alumnes descobririen que Espanya havia estat providencialment col·locada per Déu al centre del món. 

El retrovisor (Segre, 16-1-15)