Primer
van ser les excuses i, després, la data: 27 de setembre. Pel
simbolisme de bla, bla. No els avorriré que ja s'ho saben de
memòria. Eleccions d'aquí a nou mesos. Nou mesos és una vida.
Literalment. En nou mesos poden passar tantes coses! Fa 75 anys, en
nou mesos es va perdre una guerra, així com sona. El Centre
d'Interpretació del Front del Segre Ermengol Piró d'Alcoletge ens
dóna les claus per entendre un episodi històric tan transcendent
com desconegut. Quan es va trencar el front d'Aragó, la primera
línia de combat es trasllada a Lleida. El riu es converteix en la
frontera natural que separa els dos bàndols. Per a l'historiador
Daniel Rubio, va ser una de les últimes oportunitats de la República
per aturar l'avanç de les tropes franquistes. El cas d'Ermengol
Piró, l'home que dóna nom a aquest sorprenent museu, exemplifica la
mesquinesa d'una guerra. Era el cap local del POUM a Alcoletge. Va
rebre l'ordre d'elaborar
un llistat amb el nom de tots els homes de dretes del poble. Es va
negar a fer-ho. Sabia que els caps de família que figuressin en
aquell tros de paper serien morts que pesarien sobre la seua
consciència. Li van tornar a demanar i s'hi va tornar a negar. Li
van disparar dos trets al cor. Va salvar moltes vides, però no era
del bàndol guanyador, així que mai va rebre cap mena de
reconeixement. Va ser oblidat per tothom. Una de les moltes històries
tristes que resumeixen la Guerra Civil. Esgarrifa. El Centre
d'Interpretació del Front del Segre és a l'antic forn on s'anava a
pastar quan el pa blanc era un luxe i el negre es menjava sec. El
forn de llenya original encara presideix l'entrada. Però és només
un pròleg, una invitació a endarrerir els rellotges i endinsar-nos
en un món de misèria que ens encongirà el cor i ens descobrirà un
passat recent i silenciat. Veurem com amb les 230 noves aules que la
República va construir a les comarques de Lleida, mestres innovadors
com Fermí Palau Caselles, del Grup Batec de renovació pedagògica,
van fer un esforç titànic perquè xiquets condemnats per naixement
a la misèria i a la ignorància tinguessin una oportunitat, un futur
que mai no va arribar. La guerra va fer esclatar aquest món en mil
bocins. Palau va haver d'anar a l'exili i els seus alumnes
descobririen que Espanya havia estat providencialment col·locada per
Déu al centre del món.
El retrovisor (Segre, 16-1-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada