divendres, 11 d’abril del 2014

El teu nom serà Divendres



Posats a batejar algú amb el nom del dia que el coneixes, Divendres és un bon nom. Dir-se Dilluns ja és una altra cosa. Un estigma. L'illa de Robinson Crusoe està de moda. Primer van ser les barbes hispter. Nàufrags prêt-à-porter. Poca broma, que si és barbamec i vols anar a l'última t'has de gastar una morterada en implants. Un reportatge recent del New York Post desvetllava que en una clínia de Madison Avenue et demanaven entre 5.000 i 8.000 euros per una barba sencera i entre 1.500 i 2.200 euros per poblar zones concretes sense pèl. L'estètica de Robinson -no el del Plus, sinó el protagonista de Daniel Defoe- s'imposa. Tot un detall, ara que ens convertirem en l'illa deserta de la novel·la. Rajoy no va estar encertat. Va millorar l'amenaça de Margallo, això sí. Catalunya no vagaria per l'espai en aquesta versió de la història. Sembla més creïble. Més fàcil de portar al cinema. Podem inspirar-nos en la sèrie Lost, una de les meues perdicions. Voto per anar a parar a aquesta illa misteriosa, malgrat el fum negre, els altres, Jacob... El cas és votar. Però no. No podem triar. Es veu que el paper de Robinson ja està triat, i només hi ha disponible el de Divendres, el pobre desgraciat que se salva de ser el dinar d'uns caníbals per convertir-se en servent del seu salvador. I compte que aquí entra Wert en acció: no n'hi ha prou a menystenir-lo com a criat, se l'ha d'alliçonar. És una persona adulta que es decideix que no pot tenir criteri propi i se l'ha d'educar. Reeducar. Fins que no sigui una còpia de Robinson Crusoe el considerarem un salvatge potencialment perillós. El nostre nom serà Divendres. I encara podem estar contents. No se'ns han menjat els caníbals. Què més volem? L'illa és preciosa i no ens cal pensar. Robinson ho decidirà tot. Nosaltres només haurem d'obeir i fer bondat. Al Congrés dels Diputats ens ho han deixat ben clar. I per si algú s'havia amagat una mica de rebel·lia sota la palmera, el líder de l'oposició va invocar el fantasma de Franco d'una manera òbvia que estic per pensar que l'autor del discurs de Rubalcaba és amic dels guionistes de Polònia. Repetir tantes vegades l'adjectiu franco no pot ser una desafortunada relliscada. Visca l'humor, encara que sigui negre.




2 comentaris:

  1. Continuar amb Espanya o anar a parar una illa maleïda amb ossos polars i coses pitjors, difícil decisió xD

    ResponElimina