Va
sonar el telèfon. “Tenim cara la paret un feixista que es dedicava
a salvar cristos ronyosos”, van informar des de l’altra banda de
l’aparell. En aquells temps no calia demanar massa instruccions en
un cas com aquell. Els gallets es premien sense miraments. Però el
suposat feixista assegurava pertànyer a la redacció d’Acracia.
Tant de cinisme semblava excessiu. “Què fem? El pelem?” Per
sort, l’interlocutor va posar seny. “Alto, bèsties! És un
amic!” I el dirigent anarquista Josep Peirats va anar a rescatar el
pintor logicofobista Antoni Garcia Lamolla. El van trobar subjectant
un crist romànic “el doble de gros que la meua star
del nou llarg” mentre tractava de fer entendre als que l’apuntaven
amb una pistola “que si no érem capaços de salvar el nostre
patrimoni irremissiblement perdríem la guerra”. La guerra es va
perdre. I bona part del patrimoni, també. A Lamolla li van expedir
un carnet el 29 d’octubre del 1936 en què se l’acreditava com a
perit en art antic. “La meva actuació en aquest servei fou la
recuperació de les pintures murals del monestir de Villanueva de
Sigena i la protecció de la Col·legiata d’Alquézar. També vaig
acomplir, completament sol, el salvament del tresor romànic de Roda
d’Isávena. Tots els objectes recollits foren degudament
inventariats i entregats al Sr. Salvador Roca Lletjós, director del
Museu Morera de Lleida, mitjançant els corresponents rebuts.”
Entristeix rellegir la biografia que va escriure l’actual director
del Morera, Jesús Navarro. Constatar com s’està menystenint
aquesta tasca heroica. Lamolla no estava sol. Un altre artista
lleidatà, Enric Crous, va recórrer tot el bisbat de Lleida sense
aturar-se a pensar on era la ratlla administrativa que el partia en
dos per salvar l’art amenaçat. “Les nostres pells es jugaven a
cara o creu”, escriuria. El que ell anomena “iconoclastes
espontanis” els posaven en perill ara i adés. Tenia la precaució
d’emportar-se “verges vestides amb robes de luxe fetes d’or i
de plata de llei, mat i brillant. Una monada ben fabricada amb
purpurines barates que canviàvem per imatges sagrades molt antigues
i arrugades, lletges i mal f... gòtiques o romàniques. Detall sense
importància. Per al nostre afer.” Crous feia bé de posar-hi
humor.
El retrovisor (Segre, 8-7-16)
ESTRANY MON EL DEL 1936,I QUIN HEROIC ROMANTICISME¡¡¡.
ResponEliminaJa ho pots ben dir!
Elimina