Operació trasllat

Els dos soldats s’esperaven a fora del museu del Prado. Fumaven amb desgana al costat del camió. Una dona “tan guapa que quan anàvem pel carrer la gent es girava per mirar-la” els va recriminar l’actitud. “Ningú no parlarà dels morts d’aquesta guerra, però si aquests quadres es perden serà un desastre per a la humanitat”, va dir María Teresa León als milicians que havien de transportar el Carles V de Ticià i Las Meninas de Velázquez. El seu vidu, Rafael Alberti, recordava l’anècdota en un homenatge que es va fer a l’autora fa vora trenta anys. Aquells nois amb uniforme van entendre aleshores la solemnitat que requeria la missió, van apagar instintivament la cigarreta i van guardar un silenci commovedor, respectuós. Les obres mestres del Prado van sobreviure a la Guerra Civil. Pura èpica. Vuitanta anys més tard, un altre museu va ser literalment pres per homes armats i uniformats. Però ells no eren monument men. Se’ls esperava a les vuit del matí per executar una sentència que no és ferma i que suposava que 44 obres d’art abandonarien el museu que les conservava. No hi havia cap amenaça de bombardeig, però l’aplicació del 155 deixava desemparat el Museu de Lleida per interposar cap recurs. A les 3.21 de la matinada de l’11 de desembre de 2017, un grup d’agents de la Guàrdia Civil es va presentar al Museu de Lleida. “Buenas noches, venimos a ocupar las salidas de emergencia”. Va ser una nit molt llarga. Marga del Campo ha abocat el cor a Operació trasllat (Pagès Editors). És el relat de tot el que va passar portes endins. Ho escriu en primera persona, però dóna veu a tots els seus companys. A les fotografies de Jordi V. Pou que il·lustren el llibre es veuen abatuts, impotents. Mentrestant, dos agents de la policia judicial es fan una selfie davant les caixes sepulcrals de Sixena. Tenen la cara pixelada, però s’intueix el seu somriure. La pobra Isabel d’Urgell convertida en trofeu de caça. Laia Navarra ho enregistra tot en vídeo. Un dels que s’encarreguen del trasllat és un noi jove que porta la gorra a l’inrevés i li dedica una botifarra. Ell, al contrari que els milicians, no va saber entendre la solemnitat de la seua indigna missió. Als museus, de matinada, només hi entren els lladres.

El retrovisor (Segre, 14-12-18)