Els 'tweets' de Franco

Lluny de la crueltat del front de batalla, les guerres són encara més absurdes. L'instint de supervivència és poderós. Prou perquè t'empenyi a aferrar-te a una normalitat impossible que et fa posar el despertador cada matí. De fet, hi ha gent que ha de treballar. Tot és precari i sinistre, però hi ha una estranya quotidianitat en paral·lel als conflictes bèl·lics. L'atzar m'ha portat a les mans unes petites tires de paper manuscrites per algun ignot funcionari en plena Guerra Civil. Potser no tenen cap valor documental, però a mi m'intriga la història que amaguen. M'imagino un context de misèria i mesquinesa i un pobre home vestit de gris mecanografiant aquests paperets. Els telèfons mòbils són patrimoni de la ciència ficció. Internet ni tan sols ha estat imaginada per Jules Verne. Les bombes fan que fallin gairebé totes les vies de comunicació. Així que cada decret-llei, cada ordre, cada nou reglament, viatja escrit en uns paperets de no més de dos dits d'ample i si fa no fa la mida d'un tweet (els famosos 140 caràcters). Són textos asèptics, però esgarrifosos. Decret-llei del 2 de gener de 1937: “Disponiendo que los Gobernadores Civiles cuidarán de que en el territorio de su jurisdicción no exista un solo español en paro forzoso”. I així ho passa a net aquest ignot funcionari, amb la certesa que potser serà la seua pròpia feina la que procurarà el governador, perquè han de quedar col·locats tots els adeptes a la causa. Que la guerra no s'ha acabat, però ja hi ha qui se n'aprofita. Un altre que no té data i que també ens sonarà sarcàsticament actual: “Decreto nº39 pág.25 Prohibiendo la venta de monedas de oro y billetes o valores de naciones extranjeras”. Tot fa olor de misèria. En el doble sentit de l'expressió. “...que las entidades a quienes corresponde hacer los nombramientos de su personal están facultadas para efectuar su depuración”. Comencen les purgues. Aquest pobre home, que he decidit que serà el protagonista de Los juegos de la edad tardía de Luis Landero, sap que una coma li pot portar problemes i ho guarda tot perquè m'arribi a mi al cap de 75 anys. L'ordre als caps d'obres públiques de reparar amb immediatesa “puentes, carreteras, etc” el 28 de juliol de 1936 o la declaració en suspens de les oposicions del 37. Ja se sap que guanyar unes oposicions no té tan mèrit com guanyar una guerra.

El retrovisor (Publicat a Segre 8-2-13)