dilluns, 8 d’abril del 2013

8 comentaris:

  1. A l'Obèlix sí que se li acabarien les idees. A tu no. Excel·lent blog.

    La història que contes és molt emotiva i fa pensar en lo massa tips, en tots els sentits, que estem avui. La felicitat d'aquesta dona en veure el mar devia ser incomparable.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Joan! Fa poquet que vaig saber la història i em va semblar que mereixia ser explicada.

    ResponElimina
  3. M'encanta, per moltes coses, perquè també sóc asterixòloga i la meva frase preferida "estàn bojos aquest romans" que per sort o per desgràcia he pogut emprar manta vegades, i ara més! També m'agrada per aquesta mena de "complexe" d'ésser una mica intrusa en el tema d'escriure. I per la bonica història de la dona que volia veure el mar i el va veure. Felicitats, pel bloc, per les idees i per la històra!!

    ResponElimina
  4. Amb aquest públic dóna bo! Moltes gràcies, Conxita. Sí, reconec que em sento intrusa. I, of course, estan bojos aquests romans!!!

    ResponElimina
  5. A mi de l'Astèrix m'agrada allò de que el Pantenó per al qui li agraden les columnes no està malament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament! Astérix en los juegos Olímpicos. Se'n foten molt del xauvinisme francès i aquest és un dels moments màgics. També hi ha la versió "per ser estranger no està malament".

      Elimina
  6. Conxita: aquests romans no és que estiguin bojos. És que estan com regadores.

    ResponElimina