Quan
l'historiador Josep Calvet va llegir la seua tesi doctoral segur que
va respirar alleujat. Les
muntanyes de la llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la
Segona Guerra Mundial (1939-1944),
investigació dirigida per Conxita Mir, li va suposar un premi
extraordinari de doctorat de la UdL el curs 2007/08 i fins i tot va
aconseguir que L'Avenç la publiqués en forma de llibre. Però tots
aquests reconeixements acadèmics passen a segon terme. La tesi de
Calvet era la peça del trencaclosques que faltava perquè la vida de
desenes de persones encaixés i tingués sentit. “Va ser un regal
inesperat”, explica Paquita Sitzer. Va néixer l'agost de 1937 a
París amb el nom de Françoise Bielinsky. Els seus pares, Avraham i
Esther, eren jueus polonesos que s'havien establert a Alemanya el
1929. De fet, es van conèixer en aquest país, on ell treballava de
sastre. Allí es van casar i allí va néixer el seu primer fill,
Reinhold, el 1932. La vida els somreia, però l'arribada al poder de
Hitler va fer irrespirable l'ambient per a la jove parella, que el
1933 va decidir establir-se a París. El malson havia quedat enrere.
O això es pensaven. El juny de 1940 l'exèrcit alemany arriba a
París i Bielinsky és detingut per apàtrida i transportat a un camp
d'estrangers d'on fuig aprofitant un trasllat. El sastre arriba a
Pau, a la França lliure, i demana feina en una fàbrica tèxtil
propietat de Victor Masplé-Somps. Bielinsky no ho sabia, però era
un membre de la resistència francesa que l'ajudarà a retrobar-se
amb la dona i els fills. L'octubre de 1942, quan els nazis ja són a
les portes de Pau, l'exèrcit secret de Masplé-Somps organitza
l'evasió de la família jueva. Passaports d'Hondures, visats
d'entrada a Espanya... Falta un segell. Però almenys tenen papers. I
diners. Marxen en direcció a Luchon. El viatge està organitzat al
mil·límetre per la resistència francesa. Juzet de Luchon serà la
segona parada i des d'allà, la gran odissea de creuar els Pirineus a
través de la Passada de Tres Corets. La petita Françoise en té un
record vague. Van caminar tota la nit fins arribar a Les. La Guàrdia
Civil els deté. “Françoise? Aquest nom vol dir Francisca i
nosaltres en diem Paquita”. I Paquita va apuntar. Potser perquè
als Bielinsky els va fer gràcia l'anècdota, des d'aquell dia
aquella xiqueta que ara té 77 anys va ser Paquita. Tenien els papers
en regla, però els faltava el visat de sortida de França. Els
agents no sabien què fer. Van telegrafiar als seus superiors de
Madrid. La resposta tardaria. I els Bielinsky van ser acollits a
l'Aran. Esther ho va apuntar al seu diari, però la seua filla va
interpretar que Les era un article i que li faltava el nom, mai no va
pensar que fos un topònim. Quan Calvet va contactar amb ella a
Veneçuela tot va cobrar sentit. Abans que arribés el telegrama de
Madrid, els Bielinsky van aconseguir el segell que els faltava i van
poder seguir el seu camí cap a la llibertat. El seu àngel de la
guarda no va tenir tanta sort. Víctor Masplé-Somps va ser delatat i
detingut. Va morir al camp de concentració de Sachsenhausen el 15 de
febrer de 1945. Les històries de la guerra mai no tenen un final
feliç. Perquè aquest horror no es perdi en l'oblit, la Diputació
de Lleida ha creat les rutes 'Perseguits i salvats'. Mai un paisatge
no havia resultat tan commovedor.
El retrovisor (Segre 11-7-14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada