El somni americà

Havia nascut en una bona família, però no n'era l'hereu, així que les opcions eren limitades: l'Església o l'Exèrcit. Va triar la segona. Les vocacions, al segle XVIII, te les havies de fer venir tu, perquè els designis de Senyor eren inescrutables, però els dels pares eren, directament, incontestables. L'any que ja treu el cap pel calendari serà el del tricentenari de Gaspar de Portolà, un home mitificat a la terra que va descobrir i molt desconegut al seu país. Era de secà. El 26 de juny de 1716 va ser batejat a Os de Balaguer, però malgrat haver nascut al cor del Montsec, faria història a ultramar. Passava dels cinquanta quan rebre l'encàrrec d'endinsar-se en el misteri geogràfic que limitava al nord amb Nova Espanya, l'actual Mèxic. Anglesos, francesos i russos pugnaven amb la corona hispana per conquerir nous territoris. El militar català guanyarà la partida i es convertirà en el primer governador de Califòrnia sense disparar ni un sol tret, perquè els indis que es va trobar en el seu camí (gentils, a les cròniques) eren pacífics i generosos. En paraules i ortografia del guissonenc Pere Fages: “venian voluntarios á presentarse y hazernos sus obsequios, mostrandonos suma confianza. Aqui nos regalaban pescado, alli nueces, piñones, vellotas y otras semillas peraparadas a su modo”. Portolà els corresponia amb ruboritzadores cintes de colors i bijuteria de quincalla. Però l'expedició fracassa. No troben Monterrey. Estan tan confusos que Portolà arriba a pensar que potser ha desaparegut. A Punta Pinós es donen per vençuts. Planten una creu a la platja i hi enterren un escrit en què justifiquen l'abandó de l'empresa. Estan tan esgotats i desorientats que no saben reconèixer que són a l'extrem sud de la badia que cercaven. El 24 de gener de 1770, sis mesos després de l'inici de l'aventura, tornen al punt de partida, San Diego, on Juníper Serra dispara a matar: “Veniu de Roma sense veure al Papa?” Sarcasme mode on. A la segona anirà la vençuda. Deu anys després torna a casa ric. És un llop solitari. Té molta família a Balaguer, però no s'hi fa i decideix establir-se a Lleida, a l'actual palau de la Diputació. Hi moriria mesos després. Les seves restes, saquejades el 1936, reposen a l'església de Sant Francesc de Lleida, ciutat a la qual va llegar la seva fortuna. Misteriós fins al final.

El retrovisor (Segre, 13-XI-15)