La megapubilla

Enguany, a la tradicional plantada de gegants de la Festa Major de Lleida li ha sortit competència amb la plantada de pubilles. Que no és el mateix, cert. La Crida ha decidit no assistir als actes litúrgics ni a la imposició de bandes a les senyoretes que no sé ben bé seguint quin criteri trien els diferents barris i partides. Compto que no he conegut mai cap pubilla, però així d’entrada, no envejo aquestes pobres noies assistint a tots els actes oficials amb vestit folklòric. I menys ara que ja ningú no els dedica poemes. Fa 90 anys la revista Lleida publicava un número extraordinari amb motiu de Sant Anastasi. No és estrany que se li encarregués una col·laboració a qui es presenta com a “escriptor festiu lleidatà”, un autor que signava amb nom –Josep Almacellas– i pseudònim –Pep de Rufea– a la mateixa plana. Almacellas se sentia molt inspirat per les pubilles. Sense banda també li valien, però. “És l’abundor de xiquetes/ mig àngels, mig serafins/ que mai podran els poetes/ lloar prou bé amb rodolins”. A la foto que il·lustra els versos no sembla un noiet inexpert, sinó més aviat un home madur. Tant se val. “Quines cares més bufones/ quin somriure més diví; /sols contemplant llurs carones/ hom se sent rejovenir”. Pep de Rufea perd l’oremus i ha de recórrer als punts suspensius perquè ja no li surten les paraules. “Tant se val si és senyoreta,/ com pagesa, com criada,/ menestrala o modisteta.../ totes són... una monada!” L’ascensor social s’activa i a l’escriptor festiu se li’n va la mà. “Contemplem-les, admirem-les,/ ja que són el nostre encant,/ a un tabernacle enlairem-les/ com ho hem fet amb el nostre sant”. I consti que en els versos d’Almacellas, el màrtir de Lleida i Badalona hi està d’acord. “Enlaireu vostres xiquetes/ i adoreu-les amb fervor,/ lloeu-les, gentils poetes/ amb idíl·lics cants d’amor”. Per si aquesta crida del sant patró desperta vocacions, el comerciant Josep Castellví inseria, unes pàgines més endavant, una publicitat de la màquina d’escriure Remington, “la primera el 1873 i la primera avui”. I per als que no buscaven la inspiració en les dones irreals i etèries de Pep de Rufea, el metge José Mostany, especialista en sífilis, es rascava la butxaca amb un anunci de mitja plana. Molt prosaic, ja ho veuen.

El retrovisor (Segre, 6-5-16)