Sempre
m’havia pensat que si Ebenezer Scrooge mirava per la finestra hi
veuria un paisatge nevat. Però sembla que a 35 graus a l’ombra
també pot visitar-te el fantasma del Nadal passat. El curiós és
que t’ensenya el present, com en un jet
lag
espectral. Campanya electoral. Altre cop. Eleccions generals. Altre
cop. Vés que no sigui que ens hàgim de fixar en el context. Tampoc.
El fantasma del Nadal passat mostra els candidats visitant mercats i
repartint globus mentre els seixanta-dos diputats de Junts pel Sí no
les tenen totes perquè els deu de la CUP es neguen a investir Artur
Mas president. Amb el Parlament paralitzat, els empats impossibles i
les xarxes socials en ebullició, cita amb les urnes. Els lleons del
Congrés no semblen tan ferotges com la nostra fauna autòctona. Quan
li toca el torn al fantasma del present, la sensació és de déjà
vu.
Si no fos pel pas al costat de Mas, que fa que canviï algun
personatge de l’auca, semblaria un acudit, perquè ara que hi ha
president, no hi ha pressupostos. La resta es manté intacta. Bé,
ara fa calor. L’espectre del Nadal futur va dir ahir per boca de
Carles Puigdemont que si al setembre no se supera una moció de
confiança caldrà tornar a anar a les urnes. Altre cop. Vivim en un
bucle. A Scrooge, el viatge en el temps el porta al 1978. Seu al sofà
i engega la tele. Fan La
segunda oportunidad.
Un cotxe amb matrícula de Madrid però de conducció a l’anglesa
s’estavella contra una immensa pedra que hi ha al mig de la
carretera. Veiem l’accident repetit des de tots els angles. Es nota
que som a l’era de la moviola. S’intueix un fatal desenllaç,
però de sobte, la roca s’aixeca, el cotxe es desencasta. La càmera
rebobina i el conductor retrocedeix sa i estalvi fins al punt en què
hagués hagut de fer la maniobra que li salvarà la vida. Una segona
oportunitat. Clar que el programa no tenia en compte que l’home és
l’únic animal capaç d’ensopegar tantes vegades com faci falta
amb la mateixa pedra. Els espectres es rendeixen i deixen que Scrooge
faci la seua. El vell avar no entén res. El 26 de juny tornarà a
ser Nadal. I no tindrà massa clar si ha retrocedit en el temps, si
viu un present extraordinari que permet reescriure la història o si
el futur passa per votar inútilment fins a l’extenuació.
El retrovisor (Segre, 10-6-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada