El Segre de Negre

Avui la sang arribarà al riu. Al Segre, en concret. Tranquils: tot metafòric. El Segre de Negre és el títol d’un nou festival de novel·la –negra, evidentment– que s’inaugura a Lleida. Potser és perquè m’he criat en una casa on es va cometre un assassinat múltiple, però m’engresca la iniciativa. També per les reminiscències luctuosofluvials amb què es presenta. El riu se n’ha cobrat unes quantes, de vides. El 1982 va deixar un esgarrifós rastre de mort i devastació. Va ser la darrera vegada que la bèstia d’aigua va aconseguir fugir de la gàbia i ensenyar els ullals. Com ho va fer l’11 de setembre de 1921, quan es va engolir trenta-tres persones que tornaven de l’Aplec de Butsènit a bord d’una barca de sirga comandada pel Treto d’Albatàrrec. En aquest cas, els humans van donar un cop de mà a la natura, i la desgràcia es va produir perquè la barca tenia capacitat per a una quarantena de persones, però en portava més de seixanta. Joves que tornaven de festa i mai no arribarien a casa. Al Segre fins i tot hi trobaria la mort Salomé, la ballarina que va fer perdre el cap a Herodes –Sant Joan Baptista tindria moltes coses a dir sobre aquesta imatge, en sóc conscient–. Deixem la història per endinsar-nos en la llegenda. Visualitzem el riu glaçat –poca broma, que està documentat que als hiverns s’hi formava una capa de gel de més d’un pam–. Una bella senyoreta exiliada a Ilerda des de Judea amb el seu pare adoptiu, Herodes Antipes, i la seua pèrfida mare, Heròdies, llisca gràcilment sobre aquella pista de gel, però el glaç es trenca i cau al riu. Lluita per surar i, en la desesperació dels seus moviments, no s’adona que el forat que se l’acaba d’empassar té un cantell esmolat com un ganivet. El cap de Salomé rodola fora de l’aigua. Mal karma servit en safata de gel. En algunes versions més gore, la noia té temps de maleir sa mare. “Volies el cap del Baptista”, li retreu ja difunta, “queda’t també el meu”. Herodes presencia la macabra escena i, ple de remordiments per haver accedit a degollar Sant Joan, besa el cap inert. Les cròniques que recull el gramàtic i crític literari Samuel Gili Gaya no expliquen com s’ho va prendre Heròdies, la mala mare instigadora del crim. El Segre de roig impartint justícia poètica.

El retrovisor (Segre, 3 de juny de 2016)