Fortunata i Jacinta

A elles també les unia un home. Fortunata Rovira i Jacinta Roure eren cunyades. Mare i tia de Xavier Gosé. La Fortunata catalana també va passejar-se pel Madrid de Galdós. De fet, hi va arribar deu anys abans que es publiqués la novel·la. Es va casar amb un pèrit agrònom lleidatà que va ser destinat a Alcalá de Henares, on naixeria l’artista. Però malgrat el nom, Fortunata va ser poc afortunada a la vida. Va enviudar molt jove. Viuria prou per veure triomfar el seu fill, però també va haver d’enterrar-lo. Just fa un segle, la primavera del 1916, el Reial Cercle Artístic de Barcelona contactava amb ella per lliurar-li l’import obtingut per la venda d’obres de Xavier Gosé en l’exposició pòstuma que va dedicar-se al cronista de la Belle Époque. Vint-i-cinc mil vuit-centes noranta-quatre pessetes en total. Poc més de 150 euros d’ara, però una quantitat important cent anys enrere. Fortunata no es va veure amb cor d’anar a Barcelona, malgrat ser l’hereva de Gosé. Va delegar en el seu germà Joan Rovira, marit de Jacinta. Un article de Maria Isabel Marín explica amb admirable minuciositat com es va gestar aquesta exposició ja mítica que es va poder veure a finals del 1915 al número 33 de la Rambla de Catalunya de la capital catalana. Artistes com Sorolla o Casas, escriptors com Eugeni d’Ors, la ballarina Tórtola Valencia o el Baró de Güell, mecenes del modernisme, van adquirir obres del lleidatà. Les juntes de museus de Lleida i Barcelona també van aprofitar l’ocasió. Fins i tot el rei Alfons XIII es va rendir a la glamurosa sofisticació de Gosé. Plumas, El tocado i Les cadeaux de Noël van ser els tres quadres que van fer cap a palau. No sé si també a l’exili. Potser és que al rei li havia agradat l’obra del lleidatà que es va incloure a l’àlbum que l’alta burgesia catalana va regalar a Alfons XIII quan va casar-se amb Victòria Eugènia de Battenberg el 1906. Van ser unes bodes de sang. Els nuvis van sortir il·lesos de l’atemptat de l’anarquista Mateu Morral, però hi va haver més de vint morts. Gosé tampoc no és que fos monàrquic. Si va participar en aquest àlbum va ser per diners. Era un republicà convençut. No tot va ser frivolitat en la seua obra: també hi va haver denúncia social. Compromís.

El retrovisor (Segre, 27-5-16)