Motel Bates

El setembre del 1917 s’anunciaven cases a Sant Gervasi per 55.000 pessetes, poc més de 300 euros. Qualsevol temps passat va ser millor. O no. Al mateix diari hi havia ofertes de feina per treballar a la Pobla de Segur. Calia cobrir places de peons, de barrinadors, de miners i de paletes. Els paletes eren els que més cobraven: de 5 a 6 pessetes el dia. Això sí, acabarien esllomats. Ells i els altres, perquè les jornades laborals eren de 10 hores “pudiéndose trabajar todos los días”. Ara no sembla tan barat el pis de Sant Gervasi. Digui el que digui Manrique, quan es viatja en el temps a través de l’hemeroteca el món és molt inhòspit. I no cal anar un segle enrere. Setembre del 1987. “Mai havia vist res semblant ni crec que ho torni a veure”, va resumir el fiscal del cas. Atroç.

El consolat de Dinamarca va instar la Guàrdia Civil a personar-se en una casa del carrer Major de Cervera. Tres germans adolescents hi malvivien sense llum ni aigua corrent enmig de la immundícia més absoluta. La pudor era insuportable. Al pis de dalt van trobar la mare dels nois. Era morta des de feia, almenys, quatre mesos, segons va determinar el forense. Era una ciutadana danesa de 47 anys que s’havia establert a la capital de la Segarra amb els fills. Un bon dia va desaparèixer d’escena i ningú, pel que sembla, la va trobar a faltar. Els nois tenien 18, 17 i 13 anys en el moment de fer-se el macabre descobriment. Eren prou grans per haver alertat algú, però no ho van fer. Malgrat la insalubritat, estaven escolaritzats i, aparentment, feien vida normal. Això és el que més va desconcertar els investigadors. L’autòpsia va posar de manifest que la mort es va produir per causes naturals, probablement per anorèxia nerviosa.

La filla de 17 anys va declarar que no van dir res per por de ser repatriats. Que la mare els havia donat instruccions de no avisar ningú, així que la van tapar amb una manta i van seguir endavant amb la seua vida. Tot era esgarrifosament estrany. M’agrada pensar que això, ara, no seria possible. Que els serveis socials haguessin donat l’alerta en algun moment. Que aquella pobra dona amb problemes mentals que va acabar morint d’una malnutrició severa hagués rebut el tractament que necessitava.

El retrovisor (Segre, 15-9-17)