Amb la vènia

Aquest mes s’han complert trenta anys del primer judici amb acusació popular que es va celebrar a Lleida. Va ser a l’Audiència Provincial. Al banc dels acusats s’asseien dos guàrdies civils molt joves que el 9 de febrer de 1987 van detenir un noi de Solsona també molt jove. Tots tenien 19 anys, de fet. Era dilluns. El dia abans se les havien tingut en una discoteca. “Digues dia i hora que et partiré la cara.” No es van acomiadar de manera amistosa, certament. L’endemà, el jove de Solsona jugava al futbolín en un pub i els agents, de servei, el van fer sortir. “Què passa, fatxes?”, els va etzibar. Els va acusar de xulos. Ells, de desacatament. El van fer pujar al Land Rover i se’l van emportar detingut. El noi va acabar a la Vall d’Hebron amb traumatisme cranioencefàlic, entre altres lesions greus que li van suposar una baixa de més de quatre mesos. L’endemà, l’aleshores alcalde de Solsona, Ramon Llumà, convocava un ple per denunciar els fets i, juntament, amb una vintena d’entitats, l’ajuntament es constituïa com a acusació particular. Aquell mateix dia, el director de la Guàrdia Civil i futur delinqüent Luis Roldán, ordenava obrir una investigació i va traslladar els agents. Un va ser destinat a Tremp. L’altre, a Guissona, on es van recollir prop de mig miler de signatures en contra de l’arribada d’aquell guàrdia civil. La sentència va considerar provat que els agents van detenir il·legalment el jove. Quan el van tenir dins del tot terreny reglamentari, en comptes de dirigir-se cap a la caserna es van dedicar a donar tombs pels afores de Solsona, per acabar enfilant la carretera de Manresa, en direcció contrària on se suposava que havien d’anar. El noi s’hauria llençat del cotxe en marxa per por a rebre una pallissa en un descampat. Ell sempre va mantenir que li havien donat un cop al cap quan era dins del vehicle i que, a partir d’aquí, no recordava res. Els agents van ser condemnats, però a penes mínimes. Tres mesos de suspensió, una multa de 20.000 pessetes (120 euros) i una indemnització que no arribava als 2.500 euros i que assumia l’Estat. Van seguir portant l’uniforme verd com si res, però lluny de Catalunya. Potser sí que eren altres temps. No tinc clar qui s’asseuria al banc dels acusats si el judici es fes ara. Bé, sí. És un dir.

El retrovisor (Segre, 29-3-19)