El mes més cruel

April is the cruellest month. Tan cruel que ens ha arrabassat la primavera sense compassió. Enguany que no l’havíem hagut de suplicar. Que no ens havíem hagut de passar tot el març esperant-la asseguts al banc de la Penélope de Serrat amb la bossa de pell marró, les sabates de taló i el vestit dels diumenges. Enguany que no havíem tingut temps de patir el desencant de constatar, quan per fi arribés, que no seria la primavera que esperàvem, sinó una altra. Perquè tornaran les orenetes, però no seran les de Bécquer. Potser és perquè vaig néixer un mes d’abril que en aquesta època de l’any m’atrinxero al calendari. M’agradaria que la primavera fos eterna. Que no existís la calor. Ni la tristor de l’hivern. Tardes de llum infinita i l’agradable sensació de dormir tapada. Falta el toc de color, una rosella alegrant el paisatge. Em fascinen aquestes flors. Tan humils i tan delicades. Tan altives que no les pots posseir. El sacrilegi d’arrencar-les es paga amb el càstig de veure-les morir. Les mans enganxoses et declaren culpable. Les roselles resumeixen aquesta màgia intangible de la primavera. Només en cal una per fer d’un sembrat un paisatge hipnòtic, bellíssim. Tan humils i tan poderoses. Tan inesperades. Una fracció de segon a través de la finestra del cotxe és suficient per sentir un calfred d’emoció. Per tornar a quedar-me hipnotitzada en aquella brosseta de confeti que alterarà la monotonia d’un sembrat. Una invitació a celebrar la vida. A escoltar la simfonia secreta que escriuen els falciots als pentagrames dels fils d’electricitat. El sol al seu darrere ponent-se amb dramatisme. Però de vegades penso que no pots fer un elogi de la primavera sense saber que hi ha dies sense ombres. La boira imprimeix caràcter, suposo. És una quimera que t’obliga a tenir fe. A caminar amb determinació cap al no-res. És omnipresent i fugissera. A ella tampoc no la podràs posseir. Podràs quedar-te sense alè corrent per enxampar-la, però sempre serà més ràpida. La frustració de qui empaita el falcó maltès de John Huston, fet amb el material amb què es fabriquen els somnis. Hauria d’estar prohibit convocar eleccions en primavera. És temps d’admirar com la natura obra miracles, no per fer visites d’obra.

El retrovisor (Segre, 5-4-19)