Un mes de maig de fa 30 anys

Potser no ho vam verbalitzar, però fa pocs mesos ens va envair una estranya sensació de felicitat. Ens endinsàvem als anys vint i visualitzàvem festes amb xampany i faldilles amb serrells que es mourien a ritme de xarleston. I no, els nostres anys vint comencen, directament, amb el crac del 29. Tant que vigilàvem de no deixar-nos robar el mes d’abril i ens han pres la primavera sencera. No es recorda un mes de maig més trist. O, potser sí, i no em cal remuntar a la Guerra Civil. Ara no estem bé, però fa trenta anys estàvem pitjor. El 21 de maig del 1990, l’Audiència Provincial va absoldre de violació un jove de vint anys malgrat que el tribunal considerava provat que havia mantingut relacions sexuals amb una menor de només setze sense el seu consentiment. La noia se’n va anar a fer un tomb amb ell i, quan ja havia pujat a la moto i, com reconeix la sentència, no hi podia fer res, se la va emportar a un descampat on “conscient de la llunyania i la solitud del lloc, i de l’ansietat de [nom], que havia d’arribar aviat al seu domicili”, va proposar-li mantenir relacions. Ella s’hi va negar. Ell li va dir que si no hi accedia hauria de tornar caminant “i la va tirar a terra, la va agafar pels braços i va realitzar el coit davant la passivitat de la jove”, que s’hi va oposar “verbalment” però no “físicament”. Si va ser condemnat a un any pels abusos és perquè la víctima era menor. Que si no, ni això. De fet, el fiscal demanava l’absolució. L’endemà (!!!), el Suprem va rebutjar el recurs de cassació i confirmava la que ja es coneixia com a “sentència de la minifaldilla”, dictada el 17 de febrer del 1989. És prou coneguda. Un empresari va fer pujar al seu despatx una treballadora de 16 anys. Li va oferir prorrogar el contracte a canvi de sexe i ella va dir que no. L’home, segons considerava provat el tribunal, la va grapejar després d’arraconar-la contra la paret. Si només va ser condemnat a pagar 40.000 pessetes (240 €) per “abusos deshonestos” és perquè el jutge creia que “si acaso inocentemente”, ella el va provocar per portar una minifaldilla. Un dia després, el president de l’Audiència Provincial justificava aquesta barbaritat als micròfons de Radio Nacional. “Al 99% de les dones honestes, quan se’ls proposa tenir una relació sexual, no hi accedeixen de seguida”. Mateu-me.

El retrovisor (Segre, 15-5-20)