divendres, 29 de novembre de 2013

Elogi dels homes

Fa dies que penso en Bruce Lee i el seu mític “be water, my friend”. És el que m'inspira el títol de Constanza Miriano Cásate y sé sumisa. No sé ben bé per què: una d'aquelles associacions d'idees amb què et sorprèn el subconscient. També em passen pel cap arguments que li podrien donar joc a Conrad Son, però potser que en aquest espai això no toca. No parlaré del llibre. Tampoc no me l'he llegit i no sé fins a quin punt la seua autora busca deliberadament la promoció via polèmica (que funciona molt bé), si hi ha algun bri d'ironia o si, simplement, aquesta senyora gaudeix amb la submissió fins al punt d'enyorar els temps en què hagués necessitat el permís del marit o del pare per poder sortir d'Itàlia i fer presentacions a l'estranger. No seré jo qui la jutgi. Si a ella la fa feliç... No, aquest article pretén ser un elogi dels homes. Mai no els hem agraït prou l'esforç que han fet. Siguem sinceres: si tu t'agafes el Manual de la buena esposa de la Sección Femenina de la Falange i et poses en la pell del marit, un arc de Sant Martí creua l'horitzó, sents moixonets fent melodies dalt d'un arbre i fins i tot hi ha pluja de pètals. No ha de ser fàcil renunciar a tenir una esclava. I -alguns- ho van fer. Tingues el sopar a punt, et recomanaven. Els homes arriben afamats. Prepara'l amb temps. Aquest darrer consell tenia truc, perquè, prèviament al retorn del teu amo i senyor, havies de descansar cinc minuts i retocar-te el maquillatge perquè et trobés “fresca y reluciente”. Abans, això sí, havies de deixar-li la canalla per ell engendrada en perfecte estat de revista. Que els crios amb taques i els mocs penjant no fan de tan bon besar. La casa, no cal dir-ho, havia d'estar impecable. I ara que ja tenim a punt dona, nens i llar cal buscar enginyosos temes de conversa, perquè una de les nostres obligacions era distreure'l sent dolça i interessant. Això de dolça em sona a eufemisme per no passar-se de llesta si t'ha tocat a la rifa un sabatot. L'havíem d'escoltar sense explicar-li cap problema, que massa que n'havia tingut! I oferir-li un somriure prometedor. “Muestra sinceridad en tu deseo de complacerlo”, remataven. Res de mal de cap, vaja. Ah, i si feia tard o no venia a dormir, oblida't dels retrets. “Trata de entender su mundo de compromisos”. ...I encara hi ha qui em pregunta per què no m'he casat.

El retrovisor (Segre, 29-11-13)


2 comentaris:

  1. En paraules de Groucho Marx "El matrimoni és la causa principal dels divorcis."
    Toni

    ResponElimina