dimecres, 16 de gener del 2013

Un pont cap al no res


Si hagués de descriure Camarasa amb un únic adjectiu, em quedaria amb sorprenent. Aquesta població de la Noguera, és la porta que comunica els Pallars amb la plana de Lleida. Sembla un tòpic de guia turística, però quan s'hi viatja per primer cop un no s'acaba de creure que les muntanyes del Prepirineu puguin emergir d'aquella manera tan sobtada, tan  precisa en el paisatge. Camarasa, enlairada sobre un turó, sembla mirar-se de fit a fit el Montsec. Enmig d'aquest duel de titans, el Segre, que discorre al fons de la vall. Els dos rius, segons precisa la gent del poble. Perquè una mica més amunt de Camarasa conflueixen el Segre i la Noguera Pallaresa. Tots els exèrcits que han lluitat a Catalunya han tingut ben present la importància de controlar aquest pas. La zona dels dos rius de Camarasa ha estat escenari de moltes batalles al llarg dels segles. Una cicatriu ben visible d’aquesta complexa història és l’anomenat Pont Romà, volat per l'exèrcit republicà el 1938. Només queda en peu una volta de les tres que tenia. I un pilar. Una monumental ruïna que no porta enlloc, com una metàfora de la guerra. 


El Segre baixa amb fúria mentre el sol s'amaga rere el Montsec.


2 comentaris:

  1. L'has clavat amb això de "sorprenent", Anna! Imagina't si em vaig sorprendre jo, quan fa molts i molts anys, sortíem un dissabte a la nit de Balaguer amb una boira d'aquelles ("d'aquelles", no cal especificar més) i quan em pensava que arribàvem a Cubells, no se'm va acudir altra cosa que dir, tota estranyada: "Doncs no sabia que a Cubells havien il·luminat l'església" (i ja sense comentar-ho en veu alta, vaig pensar que aquell cimbori vuitavat no em sonava de res...). I el cas és que, fou acabat de dir això que en lloc de veure el rètol de Cubells, apareix (mai millor dit) el de "Camarasa"... . Vaig creure que em marejava; que la boira ens havia teletransportat o alguna cosa així -ens havíem equivocat de carretera i ens enfilàvem alegrement cap al Pallars. Tot això a les quatre de la matinada. Sempre dic que sort d'adonar-nos-en a Camarasa, perquè quan haguéssim arribat a Terradets, hauríem pensat que era la porta de l'avern... . I res. Que m'has desvetllat el record!
    Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;-) És que la boira... M'alegro d'haver-te portat a aquesta estranya matinada de confusions.

      Elimina