No
n'aprendrem mai. Tant és el càrrec que s'ocupa. Són molts segles
d'emmagatzemar mà esquerra al nostre ADN per fer el món més
amable. Aquella culpa que ens surt de dins, la tinguem o no la
tinguem. També se'n pot dir feminitat, a aquest estat. Em va
entendrir la ministra Ana Pastor buscant temes innocus de conversa
per fer més suportable el viatge de Barcelona a Figueres dels
senyors encorbatats que inauguraven la línia d'alta velocitat. Hi
havia tensió. Tanta, que no era versemblant. Com si tots
pretenguessin posar en escena un paper que només li escau a Clint
Eastwood.
Una vegada més, van pensar que si no ho escenificaven, no seríem
capaços d'entendre-ho. Som curtets. Es veu que no sabem distingir la
cortesia estrictament protocol·lària de la bona sintonia política.
Bé, una mica sí que en som. Ja tenen raó, de fet. Inaugurem una
línia que arriba amb no sé quants anys de retard i que ens
connecta, per fi, amb França... fent transbord. (Fent transbord!).
Més que còmic, em sembla esperpèntic. La versió dels polítics és
que tenim les quatre capitals catalanes connectades amb l'alta
velocitat, i es veu que això és la pera. No vinguis tu amb minúcies
de com anar d'un poble de més de 6.000 habitants com és Guissona al
seu hospital de referència, l'Arnau de Vilanova, en transport
públic. No els expliquis històries per a no dormir de la línia de
Manresa o de la de La Pobla. No, això no afecta ningú. No som
ningú. Potser per això si volem anar a Barcelona a bord d'un AVE,
com ho fan els nostres diputats, hem de pagar 57,40 euros. O 71, 80,
si realment els volem emular i anar en classe Club, com fan ells.
Però tranquils: “El
ministro estudia la forma de implantar billetes económicos de
ferrocarril”.
Així ho va assegurar el 4 de gener...de 1913, quan el titular de
Foment va recórrer els pobles de Lleida per on passaria el
ferrocarril que ens havia de connectar amb França. El tren es va
quedar a La Pobla de Segur, ja ho saben. Però ara fa un segle també
en teníem prou i el 6 de febrer el diari
El poble català
destacava en portada les grans obres que han de transformar
Catalunya. Efectivament, una era aquesta línia fèrria. A compte de
l'Estat anava “la foradada de Salau, la construcció de l'estació
internacional i la línia d'enllaç”. Sempre tan complidors, a
Madrid. A Sort i a Isil encara els esperen.
El retrovisor (diari Segre, 11-1-13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada