Capità 'ad hoc'

Nicholas Haddock.

Llamp de llamp de rellamp! Ectoplasma! Tros de quòniam!... Com vam poder perdre la Guerra de Successió si el capità Haddock lluitava al nostre bàndol? Bé, almirall, que en el meu profund desconeixement de les graduacions militars, ara no sé si és més o menys que capità. Nicholas Haddock comandava una de les naus de la Royal Navy que defensava Barcelona a començaments del segle XVIII, abans que els catalans ens quedéssim sols com a mussols. Als tintinòlegs que els hagi picat la curiositat, els recomano buscar-lo a la viquièdia (entrades en anglès i francès). No hi ha foto, òbviament, però el quadre que il·lustra l'entrada és exactament el que dibuixa Hergé a El secret de l'unicorn. Mateixa roba, mateix escena naval en segon pla... Ben bé sembla que l'avantpassat del mariner renegador, de qui heretarà el tresor de Rackham el Roig, hagués estat un personatge de carn i ossos. Si fins i tot són coetanis! Les casualitats fan autèntiques filigranes. L'abril del 2012 es promou una audiència pública per exigir a l'ajuntament de Lleida que posi sobre la taula un tema aparcat literalment sine die: la construcció del Museu Morera. Bé, del museu no, que ja fa un segle que existeix, sinó d'una seu digna i definitiva que aculli aquest llegat. Això d'audiència pública no sabíem ben bé què era, però l'activa plataforma Compromís pel Museu d'Art Jaume Morera va anar fent pedagogia fins a obtenir les firmes necessàries perquè la Paeria hagués de posar-s'hi. I, ves per on, la solució que ha trobat és traslladar el museu... a l'Audiència! A l'edifici de l'antiga Audiència Provincial, a la Rambla Ferran. De moment, només és un projecte. Una notícia que aquest atzar capriciós que no es cansa de fer cabrioles va fer coincidir amb la mort d'un nebot de Jaume Morera, el mestre de mestres Martí de Riquer (Morera de segon cognom). L'escriptor, filòleg i humanista procedia d'una il·lustre família lleidatana, segons ell mateix va explicar en el llibre de 1979 Quinze generacions d'una família catalana... la seva. Una família molt influent a la Lleida medieval amb palau a la plaça de Sant Joan que, segons ha estudiat l'historiador de l'art Alberto Velasco, va pagar al seu dia un retaule per a l'església de Sant Llorenç que, malauradament, es va cremar durant la Guerra Civil. Cosas veredes!

El retrovisor (Segre 20-9-13)