La cúpula

Un dia, els habitants de Chester's Mill van despertar sota una cúpula invisible i impenetrable que els havia aïllat del món. Una idea angoixant sorgida de la ment perversa d'Stephen King. Under the Dome, que així es titula el llibre, es va convertir en la sèrie de televisió La cúpula. La van fer fa pocs mesos a Antena 3. A Lleida portem uns quants dies sota la nostra particular cúpula. Ens fem pesats amb la boira, en sóc conscient. Dividits en dos bàndols irreconciliables, els ponentins no ens acabem de posar d'acord. Els uns odien profundament aquesta humitat trista que impregna d'hivern cada racó de l'ànima. Els altres, es deixen seduir per la melancolia dels dies sense ombres. Un dels autors que més ha escrit sobre la boira és Josep Vallverdú. Curiosament, és del sector que només la troba poètica en fotografia i va buscar exili climatològic a l'Espluga de Francolí. A prop de la seua Lleida natal però prou lluny dels seus excessos climàtics. Ahir li va retre un homenatge el departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL. Noranta anys no es fan cada dia i Vallverdú els porta tan bé que porta tot el 2013 bufant espelmes per tots el territoris de parla catalana (aquells que el Parlament balear ha determinat que no existeixen i que, malgrat no existir, es fa constar en acta que les Illes no en formen part en una pirueta de contradicció semàntica de les que causen lesions irreversibles). Diu en broma que el seu naixement, el 9 de juliol de 1923, va precipitar el cop d'Estat de Primo de Rivera. I, des d'aleshores, la seua biografia ha estat lligada a fets històrics que són una lliçó accelerada de segle XX. Té un rellotge que encara funciona que li va regalar el seu padrí el 3 de maig de 1931, quan va fer la Primera Comunió. Aquell Omega va lligat a la imatge de les banderes republicanes onejant al que avui és la Rambla Ferran. Al recorregut triomfal del president Macià en un cotxe descobert. Cada nit li donava corda, però poc després el temps passaria més lentament. S'eternitzaria. Tres anys de guerra i quaranta de dictadura costen de pair. Obliguen a prendre partit. El Vallverdú que amb les Proses de Ponent va rebatre les tesis leridanistes que qüestionaven la catalanitat de Lleida està per descobrir. Albert Turull va reblar el clau: “és el nostre Joan Fuster”. Per molts anys, mestre.

El retrovisor (Segre, 13-12-13)