Una soga a l'armari

Juno, l'adorable Juno, ha sortit de l'armari. Ellen Page, l'actriu que li va donar vida, ha fet públic que és homosexual. Si no l'han vist, busquin el vídeo a internet. És molt emotiu. Però, a la vegada, em produeix una certa esgarrifança. Hi ha dolor en les seues paraules. Hi ha una vida que ha estat difícil, que s'ha hagut d'amagar. Costa de creure. Aquesta noia tan guapa, que ha estat nominada a l'Oscar a la millor actriu, avui fa vint-i-set anys. Només vint-i-set. Això vol dir que va néixer el 21 de febrer de 1987. Com pot ser que algú que encara era adolescent quan vam entrar al segle XXI s'hagi vist obligada a portar una doble vida? Sobre el paper, les coses han canviat molt. Però les lleis també condemnen el crim i no per això s'ha deixat de matar. Vull pensar que no som cruels ni mesquins. Que hi ha de tot. I que tard o d'hora l'homofòbia serà percebuda amb la mateixa repulsió que el racisme. Però seguim fent bromes de mal gust a costa dels diferents. Aquella por tan primitiva i animal. Tan irracional. I em ve a la memòria una làpida de marbre amb la foto d'un noi vestit de soldat. No sé qui és. No l'he conegut. Però m'estranya que no tingui història. Per antigues que siguin, de les tombes que acullen difunts que van marxar abans d'hora tothom en sap alguna cosa. Un dia de Tots Sants endevines per què aquell mort és anònim, encara que tingui nom. “Es va matar. Déu l'hagi perdonat”. Aquest eufemisme, si has nascut en un poble, és clar i diàfan: es va suïcidar. Les dones segueixen caminant en un silenci que sembla respectuós. Però no n'és. “Ja és molt que sabés fer el nus, pobret”. Hi ha tanta maldat condensada en aquesta frase. El diminutiu destil·la verí. Una generosa cullerada de mata-rates en un got de llet calenta i ensucrada. A traïció. Descobreixo que hi ha persones d'aparença i vida normal que són dolentes. Que no tenen pietat. Em crema la cara. Una fiblada d'odi m'ha encès i he de reprimir les ganes d'aturar-les i carregar-les amb la culpa que tenen i que mai no assumiran. És per comentaris com aquest que un jove pot prendre la terrible decisió de treure's la vida. Sí, aquest noi era capaç de fer un nus corredís en una soga. I, segurament, era capaç de moltes altres coses. Potser era gai. Potser, simplement, era tímid. I el vau obligar a suportar el pes del món fins a esclafar-lo.

El retrovisor (Segre 21-2-14)